Si aquesta setmana algú ha demostrat públicament una estima incondicional pels animals -en concret per les alpaques-, aquest algú ha estat, sens dubte, la ramadera Maria Àngels Caus. Amb el seu bon saber fer i el carisma que desperta, la Maria Àngels ha estat capaç de captar l’atenció de bona part de Catalunya i de transmetre el coneixement que té d’aquests camèlids en un reportatge emès per TV3. La peça, emesa al Telenotícies comarques, donava a conèixer el ramat de 17 alpaques que té a Cercs (Berguedà) i explicava en què consisteix el seu dia a dia, amb convivència d’aquests animals que molts confonen amb llames.
Des d’aleshores, el telèfon de la Maria Àngels no para de sonar, i en una estona lliure que té a primera hora del matí, aprofita per atendre la videotrucada de El Nacional mentre pastura amb les seves alpaques. “Quan em desperto vinc amb elles, estic aquí i els poso herba seca cada dia de l’any”, relata la ramadera, que explica que les educa com si fossin gossos i les premia quan es porten bé i li fan cas.
Les alpaques són uns camèlids molt curiosos i amigables
Però l’estima que té i que transmet la Maria Àngels per les alpaques- que en un inici no sabia què eren i que va descobrir mirant un reportatge-, no és única. “Tenim 9 gossos arreplegats i perquè ens fan pena i ens els vam quedar, 50 gats... Tota la vida he tingut un do especial amb els animals”, relata la ramadera, que demostra tenir un cor enorme per a tots els animals amb qui conviu i amb qui s’ha criat.
Per què és desaconsellable tenir una sola alpaca?
En descobrir-les el 2014, la Maria Àngels va anar fins a una granja d’alpaques de Cantàbria per conèixer-les en persona. “Ells es dedicaven a la venda dels animals i de la llana, i a mi això no em motiva gens. Quan tinc un animal, per mi ja té un nom, l’estimo, i de casa no es mou”. Les 17 alpaques de la Maria Àngels, les té per una finalitat educativa i pedagògica. “Tothom es pensa que són llames, hi ha molta inconsciència i desconeixement; ‘vull una alpaca, vull una alpaca’, i la gent no sap que una alpaca no pot viure mai sola”, relata la ramadera, que explica que un sol individu adoptaria trastorns de conducta i escopiria a tothom mostrant la seva infelicitat fora del ramat.
Finalitat educativa i pedagògica
La Maria Àngels realitza cursos en escoles del Berguedà per donar a conèixer la vida d’aquests camèlids. “Una de les coses que em va fer molt feliç, és veure com els nens a classe estaven molt nerviosos i els costava aguantar. En venir aquí a veure la granja va ser meravellós, els nens que a l’aula estaven nerviosos, aquí estaven amb la seva alpaca, feliços, contents, tranquils... Una passada!”. Caus recorda que l’amor que va sentir en conèixer les alpaques va ser a primera vista, i diu que adoptar-les, treballar i gaudir d’elles, és el gest que més feliç la fa.
No m’esperava tot aquest rebombori!
Respecte a la fama que ha adquirit aquests darrers dies a partir de la publicació del reportatge del Telenotícies, de l’aparició a l’APM pel seu riure encomanadís i d’alguna entrevista que ja li han fet en altres mitjans, la ramadera es mostra sorpresa i satisfeta. “Tota la vida he tingut un riure una mica peculiar que a molts els agrada i d’altres no. Al poder enganxar a la gent amb mi jo ja estic contenta. M'ha agradat molt sortir a les notícies per poder donar informació sobre les alpaques i donar-les a conèixer, que no es pensi la gent que tinc llames!”. [Exclama somrient]
Però, quina és la diferència amb les llames?
“Les llames són més grans que les alpaques, arriben fins als 1,80 metres i les fan servir com a mitjà de transport en alguns països, com a Bolívia i el Perú”. Les alpaques, en canvi, són més menudes, fan 1,20 metres i són utilitzades per la seva llana, una de les millors considerades del món. Unes alpaques a qui ara ja coneixem millor gràcies al bon saber transmetre -amb alegria, vitalitat i sensibilitat- de la Maria Àngels.