A Catalunya, diversos estudis apunten que els gossos ja superen en nombre els nens, un canvi demogràfic que ha transformat hàbits i prioritats de moltes llars. Cada vegada més famílies busquen serveis que permetin oferir als seus animals espais per córrer, explorar i socialitzar en entorns naturals, fet que ha impulsat l’aparició d’opcions especialitzades pensades per garantir el benestar dels seus companys de quatre potes. A prop de Barcelona existeix una oferta creixent de guarderies canines adaptades a diferents necessitats i estils de vida: per exemple, Barcelona Dog Care ofereix guarderia diürna (amb passeig inclòs) i estades de 24 h, a més d’assessorament en nutrició i educació canina. Dog Care Barcelona funciona amb “dog hosts”: el teu gos pot passar el dia a casa d’un cuidador, amb jocs, passejos i alimentació, i també tenen opcions d’allotjament, transport i educació. Més enllà de la ciutat, Dog & Welfare, situat en un bosc a Cardedeu, posa a disposició del gos 10.000 m² de zones arbrades i tancades per córrer lliurement, amb una cabana confortable per restaurar-se i activitats que promouen el benestar físic i emocional. TC Dog Care (Dog Daycare) ofereix cura diària de gossos a Barcelona amb temps de joc i socialització, tant en jornada completa com mitja, amb preus per dia segons freqüència. Finalment, Doggarden – Barcelona és una guarderia canina a l’Eixample que combina atenció personalitzada, comunicació constant amb els propietaris (fotos i vídeos) i cura especial per a gossos amb necessitats mèdiques o comportamentals. Aquests són, només, alguns exemples de l'oferta que existeix actualment.
Per conèixer millor com funcionen per dins, un equip d’ElNacional s’ha desplaçat fins a Cabrils per descobrir com és el dia a dia dels gossos en una guarderia canina.
Una iniciativa pionera a Cabrils
En Josep Maria és advocat, i un dia, cansat de treballar pels altres, va decidir convertir-se en amo del seu temps i va crear la seva pròpia empresa. “Tinc una filla petita i estava tot el dia viatjant amunt i avall”. Va fundar l’empresa Dog Day Camp, una guarderia canina situada a Cabrils. Va llogar un terreny de 3.500 metres quadrats i amb videotutorials de YouTube va anar construint el tancat. "Cada pal que veus aquí, l’he posat jo, m’ho he fet tot de zero”. El seu és un exemple d’emprenedoria. Va veure que als Estats Units les guarderies canines funcionaven molt bé i va decidir portar el concepte a Catalunya. La seva empresa és pionera al mercat i ara per ara té quaranta gossos diaris, la majoria d'ells, viuen en pisos a Barcelona i els seus propietaris no tenen prou temps per treure’ls a córrer pel camp.
Recollida dels gossos i transport amb la van
De dilluns a divendres, a quarts de vuit del matí, recullen els gossos en diferents punts de Barcelona amb dues furgonetes i els transporten fins a Cabrils. Les furgonetes estan adaptades, i dins hi ha una vintena de gàbies. Estan collades als laterals de la furgoneta i en unes rapisses que ell mateix ha dissenyat. “Una furgoneta com aquesta costa uns 50.000 €, en tinc dues i l’objectiu és comprar-ne i adaptar-ne una tercera per poder tenir més gossos”. Tot i que la idea de negoci és senzilla i a priori no sembla una gran inversió, va haver de vendre’s un pis per tirar endavant el projecte. El cost del terreny és de 600 € al mes i ell ja coneixia la zona perquè els seus pares viuen a prop i coneixien els amos del terreny. Els caps de setmana està tancat i no es planteja convertir l'espai en una guarderia nocturna canina, ja que diu que hi ha molts llocs on ofereixen aquests serveis i per a ell implicaria contractar més gent, ampliar les instal·lacions, haver d'estar pendent durant les vacances, gestionar més problemes, i tal com està muntat el negoci ara, ja el fa feliç.
L’Adrián González és un dels xofers de l’empresa i s’encarrega de fer les recollides dels gossos i retornar-los als seus propietaris. “Abans treballava en una empresa per a 150 persones i ara treballo per quaranta gossos; soc més feliç ara”. D’anècdotes en té un munt, alguna vegada se li ha obert alguna de les gàbies mentre conduïa i ha estat un terrabastall, però generalment els gossos van tranquils. Borden i es neguitegen quan noten que arribem al camp. Jo mateix hi porto el meu gos, crec que és una experiència molt positiva pels gossos". A la part frontal de la furgoneta, al costat del volant té una pantalla amb la qual pot anar controlant el que passa darrere. “Alguns ho passen malament i es maregen, però un cop arriben al camp, s'obliden del mal tràngol”.
3.500 metres quadrats de verd
L’esplanada és molt extensa, hi ha alguns objectes com rodes de cotxe ancorades a terra i algun element d’agility, i també alguna zona coberta amb taules de pícnic (on s'asseuen els gossos petits), i unes taules a l’ombra, però les instal·lacions són molt senzilles. Els gossos campen lliurement per l’espai. Arriben amb molta energia al matí i durant la primera hora hi ha corregudes i molt xivarri, i a mesura que van passant les hores es van calmant. N’hi ha que corren, que juguen amb altres gossos, que prenen el sol i d'altres menys sociables que gaudeixen contemplant la serenata dels més escandalosos. Tenen una petita oficina i un parell de lavabos portàtils pels treballadors.
Dues normes bàsiques: Prohibit menjar i jugar amb pilotes
Hi ha dues normes al camp, els gossos no mengen ni tampoc poden portar joguines. “El menjar és un tema complicat perquè cada animal té les seves peculiaritats, n’hi ha que tenen al·lèrgies, i seria complicat perquè es robarien el menjar; a més a més, després de menjar no poden fer exercici perquè se'ls pot torçar l'estómac; explica en Josep; així que cadascun menja a casa seva. "I el fet de no permetre pilotes evita els conflictes, ja que s'obsessionen i es tornen obsessius".
El Josep té contractades quatre persones. Els dos conductors de les furgonetes, que també donen un cop de mà quan arriben tots els gossos al matí, i dues tècniques auxiliars de veterinària que s’encarreguen de cuidar els gossos. Són la Joana i l'Ana, que a més de vigilar els gossos, gestionar els conflictes que sorgeixen entre els animals i fer-los companyia, executen tasques administratives, gestionen la comunicació amb les famílies, organitzen les parades que han de fer les furgonetes a Barcelona i envien cada dia un vídeo i fotografies dels gossos als seus amos. "Cada dia enviem per WhatsApp un vídeo amb el llistat de tots els gossos que tenim al camp aquell dia, és un vídeo llarg perquè hi ha molts gossos i si ens en deixem algun, les famílies ens ho fan saber, els agrada molt que els expliquem amb imatges i vídeos com estan les seves mascotes, diu la Joana".
Clients fidels i cost del servei
L’Elena Boned viu a Barcelona i des de fa quatre anys porta el seu gos, en Peter, un cop per setmana al Dog Day Camp. Té una feina d’oficina i no té temps per passejar-lo tant com voldria, així que cada dimarts el venen a buscar als Jardinets de Gràcia, i passa el dia a Cabrils. "És el dia en què està més feliç, s'ho passa bé, està en contacte amb la natura i arriba molt cansat".
El cost de l’estada varia en funció de la quantitat de dies que hi porten el gos, però la majoria hi van un cop per setmana i paguen 35 € per un dia, comptant el transport del matí i la tarda. El Josep Mª explica que inicialment el preu era més baix, però a mesura que passen els anys puja un o dos euros les tarifes. "La majoria dels clients que tenim són guiris". En Josep fa referència al camp com una escola, els gossos "no venen perquè els ensinistrem, sinó per socialitzar, estar acompanyats i en contacte amb la natura. No fem activitats com passejos per la muntanya ni exercicis olfactius, simplement els deixem lliures perquè facin el que vulguin. Això sí, tenim una piscina que obrim al juny, quan la calor s'intensifica i s’hi banyen tant com vulguin, sempre vigilats pels treballadors que també es banyen amb ells." I tot i que a l'estiu els dies són passats per aigua, quan fa fred i hi ha previsió de pluja no obren perquè no hi ha prou espais coberts i els gossos estarien xops, passarien fred i podrien posar-se malalts.
Tots els gossos hi tenen cabuda, els PPP (potencialment perillosos) també, però tots han de passar un dia de prova, per valorar si poden tenir una bona convivència amb altres gossos, és a dir, han de ser sociables. També és important que tinguin les vacunes obligatòries i el Josep els recomana també, la de la tos ferina, que és la que es posa, habitualment, als gossos que viuen a les gosseres, perquè és una malaltia molt contagiosa. Tanmateix, no cal que els gossos estiguin esterilitzats, i recomanen que quan les gosses estan en zel, no les portin al camp.
D'anècdotes, després de quatre anys, n’hi ha moltes. Un dia, acariciant un dels gossos, en Josep, emocionat, explica que li van detectar un tumor maligne i van informar els propietaris. Gràcies a la ràpida intervenció i la quimioteràpia van aconseguir salvar-li la vida i ara és un dels gossos més veterans del camp.
En definitiva, iniciatives com les de Dog Day Camp, a Cabrils, responen a una necessitat cada vegada més present entre les famílies urbanes: garantir que els seus gossos tinguin espais, temps i entorns adequats per córrer, socialitzar i connectar amb la natura. En un context en què la falta de temps limita les sortides més enllà de la ciutat, serveis especialitzats com aquest esdevenen una alternativa essencial perquè els animals mantinguin el seu benestar físic i emocional, i perquè els seus responsables puguin conciliar la vida quotidiana amb l’atenció que mereixen els seus companys de quatre potes.