A Menorca hi ha empadronades poc més de 100.000 persones, una xifra que ha anat en augment en els últims anys, arran de la gent que s’hi ha instal·lat a viure per fer, sobretot, feines de temporada. L’agost del 2025, el turisme va tocar sostre i en una sola jornada hi va haver més de 230.000 persones alhora a l’illa, un fet impensable anys enrere i que demostra l’augment fulgurant de visitants que han de conviure amb els residents de tot l’any. En termes absoluts, l’any passat Menorca va rebre 1,7 milions de turistes en només deu mesos, una xifra de rècord que podria quedar feta miques en la temporada d’aquest 2026. D’aquí han anat naixent diferents entitats contràries a aquest turisme de masses que consideren aquesta arribada massiva de visitants en un espai molt limitat com un atemptat contra la salut de la seva illa. En els darrers mesos s’han celebrat manifestacions, xerrades, col·loquis, debats sobre aquesta problemàtica que, lluny de frenar-se, sembla que va creixent mentre l’administració (el Consell Insular està en mans del PP des del 2023, després de vuit anys amb un tripartit d’esquerres) no ha fet passes per aturar-ho i encara té pendent, per exemple, limitar l’accés de vehicles. A Mallorca i Eivissa, també comandades pels populars, aquesta és una decisió que es va prendre fa mesos. A tot plegat se li ha d’afegir una "nova" problemàtica: l’escassetat d’aigua.
Nivells preocupants als aqüífers
Hi ha un ball de dades molt gran, però segons informen les autoritats balears, els aqüífers de Menorca (on no hi ha pantans ni embassaments) es troben al voltant del 30%. Aquesta xifra s’ha de posar en quarantena, adverteixen experts en la matèria com l'enginyer José Antonio Fayas, que atén ElNacional.cat. La capacitat d’aquests espais mai s’ha pogut acabar d’afinar del tot. La situació és diferent, per tant, del que succeïa a Catalunya durant la greu sequera dels darrers anys, on els càlculs sobre l’aigua que quedava eren molt més acurats. "Un aqüífer no és com Sau o la Baells", reflexiona Fayas, que parla d’una situació dramàtica, tot lamentant que les actuacions que es puguin fer des de les administracions públiques arribaran tard i malament, quan l’escassetat d’aigua ja és una realitat i no un problema a l’horitzó.
Des del PSOE, que han volgut convertir aquesta problemàtica en un element de la seva lluita política contra el PP, han aportat noves dades i afirmen que l’aqüífer d’Es Migjorn Gran, que abasteix fins a sis pobles de l’illa, es trobava el passat mes de juny al 23% de la seva capacitat. El de Ciutadella a un 36% i el de Sa Roca (que abasteix el poble d’Es Mercadal) també presentava un preocupant 27%. De nou, són unes xifres poc exactes, però serveixen per il·lustrar una situació angoixant. Aquest hivern ha estat plujós a l’illa, però durant els últims anys s’han donat situacions de sequera intenses (tot i que no excepcionals en un clima mediterrani) que han portat els aqüífers sota mínims.
"Fa una dècada ja es van organitzar xerrades sobre l’aigua i ja vam començar a advertir que no anàvem bé, teníem informacions que els nivells dels aqüífers anaven baixant", explica Fayas. En el període entre el 2000 i el 2015, explica, els percentatges es van estabilitzar o fins i tot van arribar a créixer: "Si durant aquells anys que havien estat plujosos i humits, els nivells just van aguantar, quan vinguin anys secs, hem d’estar preparats", reflexiona. Segons reflexiona l’enginyer maonès, especialitzat en recursos hídrics, un dels grans problemes ha estat que Menorca no s’ha "equipat adequadament" durant tots els anys de marge. "Fa anys vaig començar a advertir que no es podien esgotar els terminis de manera inconscient. I és el que ha passat. Estem davant de la crònica d’una mort anunciada", reflexiona.
Campanyes de sensibilització
Tal com va passar al país durant la gran sequera que va deixar els embassaments sota mínim, amb mesos seguits de pluges irrisòries i amb la possibilitat de portar aigua des de València en vaixell, aquesta manca de recursos hídrics és un dels grans temes de l’estiu a Menorca, on encara han d’arribar totes les persones que hi van a passar les vacances a l’agost. Per exemple, associacions ecologistes com el GOB han denunciat que, al municipi d’Es Mercadal, s'excedeix en un 80% el consum diari d’aigua per persona: segons aquests càlculs, s’hi extreuen 450 litres per persona i dia. És el poble amb més places turístiques de Menorca i d’ell en formen part nuclis com Fornells. Mentrestant, a Maó s’ha prohibit rentar cotxes amb aigua i a Ciutadella es plantegen restringir la construcció de noves piscines per frenar el consum d’aigua. A la platja de Sant Tomàs, una de les més conegudes al sud de l’illa, després de setmanes de pressió popular, l’ajuntament d’Es Migjorn ha acabat tancant l’últim rentapeus, que suposava una gran despesa d’aigua.
A més, les administracions també han engegat campanyes de sensibilització sobre el tema. L’Ajuntament de Maó, per exemple, ha elaborat cartells advertint de l’escassetat d’aigua, demanant als visitants de l’illa que se sumin a l’estalvi: "Per a gaudir de Menorca només has d’estimar-la. Comptem amb tu", es pot llegir en els cartells que reben els turistes a la seva arribada a l’aeroport de Menorca en diverses tanques publicitaries.
Dessalar i regenerar
"S’ha de deixar d’extreure aigua. No tenim la possibilitat de fer una presa. Llavors, com es fa per cobrir les necessitats?", planteja l’enginyer, que apunta dos camins: dessalar aigua de mar o regenerar aigües residuals urbanes, convertint-les en prepotables". A l’illa hi ha una única dessaladora, la de Ciutadella, que es va posar en marxa el 2019. Ara, s’està estudiant un segon aparell a la zona de Maó, que arriba, segons Fayas, amb massa anys de retard. Durant aquesta dècada, on l’escenari actual ja era una possibilitat, s’han fet alguns estudis per fer pous de recàrrega, però lamenta que no haguessin anat enlloc. La posada en marxa de la dessaladora de Maó no és, ni de bon tros, una solució a curt termini i no funcionarà en, com a mínim, cinc anys o sis anys, durant els quals la pressió humana, si no s’hi posa límits, continuarà esprement els recursos actuals. En aquest sentit, Fayas creu que, paral·lelament, s’hauria de fixar quins pous tancaran el dia que aquesta dessaladora es posi en marxa: "Ha de servir per substituir les extraccions, no per no deixar de treure’n i tenir més aigua", avisa.
Una dessaladora portàtil a Maó
Mentrestant, des del Consell Insular informen que, de cara a la temporada d’estiu vinent, s’instal·larà una dessaladora portàtil a la zona del port de Maó, amb l’objectiu, defensen des del Consell, de donar suport a "l’ajuntament en la producció d’aigua i, alhora, rebaixar els nivells de nitrats". A Eivissa, on també estan a l’aguait d’una màquina com la que ja hi ha a Ciutadella, se n’ha instal·lat una a principis d’any per poder reduir la pressió sobre els aqüífers, amb una producció de fins a 1.000 metres cúbics. "Tot fa en una casa de pobre. No sabem encara aquest estiu com anirà. Si el passem i la tardor i l’hivern no són prou plujosos, no sé com arribarem al 2027", resol l’enginyer.