Els infants de Catalunya són els segons de tot l'Estat que tenen més risc de patir fenòmens climàtics extrems com sequeres, inundacions, incendis forestals o onades de calor, que podrien estar vinculats al canvi climàtic. Així es desprèn de la segona edició de l'informe Nascuts en la crisi climàtica que l'ONG Save the Children ha elaborat amb la Universitat Vrije de Brussel·les. El treball, que ha avaluat què passaria amb la infància si la temperatura global augmentés 1,5 °C, 2,5 °C i 3,5 °C, també ha apuntat que al llarg de la seva vida, el 96% dels nens i nenes catalans patiran almenys un d'aquests fenòmens cada any i que els nascuts el 2020 viuran el doble o el triple de situacions d'aquesta tipologia de les que van afectar els seus avis.
Així doncs, Catalunya és la segona comunitat autònoma de l’Estat on els nens es troben amb més risc d’exposició a fenòmens climàtics extrems: el 96% dels infants en patirà com a mínim un cada any, només per darrere de l’Aragó (97%). La Rioja (94%) i el País Valencià (93%) ocupen el tercer i el quart lloc d’aquesta llista, respectivament.
L’estudi de Save the Children ha analitzat tres possibles escenaris de com pot arribar a ser l’escalfament global l’any 2100. Una línia analitza què passaria si s’assoleix l’objectiu acordat pels països que formen part de l’Acord de París: que l’augment de la temperatura mitjana global no superi 1,5 °C. Però també es dibuixen els escenaris climàtics si la temperatura mitjana global augmenta 2,5 °C —el compromís assolit fins ara— o si no es prenen mesures reals i l’augment supera els 3,5 °C. Així, ha avisat que la previsió és que aquest increment acabi sent de 2,7 °C de la temperatura mitjana global i ha advertit que si l'escenari es compleix els infants nascuts el 2020 tindran el doble o el triple de possibilitats d’estar exposats a situacions extremes que els seus avis.
Una exposició sense precedent
En concret, el document ha recollit que el 90% dels nens i nenes nascuts el 2020 s’enfrontarien a una exposició sense precedent a les onades de calor, enfront del 26% dels nascuts el 1960; el 24% patirien sequeres, en relació amb el 8% dels de 1960; el 10% veuria com es perden collites, un fenomen que només va afectar el 4% dels seus avantpassats; i el 20% viuria incendis forestals, unes situacions que van presenciar el 3% dels petits que van néixer en la dècada dels seixanta.
La pobresa, un factor determinant
Per altra banda, el treball ha indicat que les nenes i els nens en situació de pobresa són els més exposats a patir les conseqüències d’aquest escalfament global. Aquest fet s’explica perquè les poblacions més vulnerables viuen en zones molt més impactades pels fenòmens climàtics extrems, a més de tenir una menor capacitat d’adaptació. Per exemple, arreu de l’Estat, els territoris amb ingressos més baixos, les escoles i els domicilis, on els nens i les nenes passen la major part del temps, poden no haver estat dissenyats per fer front a les onades de calor; és poc probable que tinguin aire condicionat o fins i tot que estiguin connectats a l’electricitat i a l’aigua.
Plans d’adaptació al canvi climàtic
"Si pressionem els líders polítics i la comunitat internacional perquè facin un pas endavant i limitin l’escalfament global a 1,5 °C, tal com es va acordar en l’Acord de París, 58 milions de nenes i nens —gairebé la meitat dels 120 milions de nenes i nens que van néixer el 2020— s’alliberarien d’experimentar fenòmens climàtics extrems perillosos", ha apuntat Ona Lorda, responsable de polítiques d’infància de Save the Children a Catalunya. Per això, ha demanat plans d’adaptació al canvi climàtic que tinguin perspectiva d’infància i que donin prioritat a un finançament climàtic que beneficiï els infants; protegeixi el dret dels infants a viure en un planeta segur i sa; i que siguin escoltats i puguin participar en les decisions climàtiques que afecten el seu futur.
"Encara tenim l’oportunitat de protegir el planeta i protegir-nos entre nosaltres. El benestar de les generacions futures es decideix avui mateix. Actuar de manera immediata no és només una responsabilitat moral, sinó també un deure que ens compromet legalment amb el futur", ha sentenciat.