Tan sols falten poc més de dues setmanes per a l'esdeveniment de l'any. El pròxim 12 d'agost, Catalunya esdevindrà el centre del món, com a mínim en l'àmbit astronòmic. Cap a dos quarts de nou del vespre, en una bona franja del país es podrà veure un eclipsi solar total durant aproximadament un minut. El disc de la Lluna se sobreposarà al del Sol i, de sobte, es farà de nit, generant un fenomen que ha fascinat durant la humanitat durant mil·lennis. Serà únic i extraordinari, ja que fa més de cent anys (1905) que no se'n veu cap a casa nostra, i passarà un segle més (2180) fins que n'hi torni a haver un altre. A la zona on l'eclipsi serà total, ja està gairebé tot reservat, i no des de fa dos dies: fa molt de temps, fins i tot anys, que gent d'arreu del planeta ha planificat la seva visita a Catalunya només per a aquest moment. Però bé, els més despistats encara poden ser a temps d'aconseguir un lloc per gaudir del fenomen, motiu pel qual a ElNacional.cat hem parlat amb Aleix Roig, responsable del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, una de les ubicacions privilegiades per veure'l. "L'eclipsi solar total pot deixar una postal única i històrica", diu, tot i que lamenta que "molta gent no el veurà per la desinformació". A més, adverteix de la importància de respectar les indicacions de les autoritats davant de l'elevat risc d'incendi: "L'eclipsi passarà, però el país continuarà l'endemà".
Per què és tan especial aquest moment?
Jo diria que és l'esdeveniment del segle, i de diverses generacions. Un eclipsi total en una ubicació concreta del planeta és una cosa que es produeix molt poques vegades. De fet, en una vida humana és molt poc probable que es produeixi. Hem tingut molta sort. És una cosa que no havíem vist a Catalunya des de l'any 1905, i el següent serà el 2180. Sempre diem que els nostres avis no en van viure cap, i els nostres nets tampoc no ho faran. És un fenomen únic, extraordinari, i la gent que n'ha viscut un diu que és un dels fenòmens més espectaculars que es poden viure a la natura. I ho diu gent que n'ha viscut diversos: gent que ha vist aurores boreals, que ha pujat muntanyes molt altes, que ha gaudit de postes de sol espectaculars... No estem parlant de gent que no hagi voltat gaire, no?
N'hi ha hagut abans, a altres llocs del planeta. Has anat a algun altre?
Teníem previst anar-hi l'any 2024 al Niàgara, però per motius meteorològics vam haver d’anul·lar el viatge. No he tingut encara el privilegi d'anar a cap a eclipsi total, és força difícil. Habitualment, un eclipsi total cau en zones remotes dels oceans, o a l'Antàrtida, o a les Svalbard, o en un punt remot de Sibèria. Anar a observar un eclipsi no és com anar de vacances a Palma o al centre d'Europa, sinó que implica logístiques de viatge complexes. Implica acceptar que hauràs d’invertir deu o quinze dies de les teves vacances i un bon grapat de diners per un fenomen que potser no veuràs, o que potser durarà deu o dotze segons. Perquè, recordem, els eclipsis tenen durades diferents. Aquí, durarà al voltant d’un minut, una mica menys en algunes ubicacions, una mica més en d’altres. Teníem gravat en el calendari aquest 12 d’agost del 2026, i hem centrat tots els esforços a preparar-ho tot per viure’l des de Prades.
L'eclipsi parcial és com veure un concert d'Oques Grasses al TN Vespre en un clip de deu segons
Estàs nerviós?
Fa anys que ho preparem, de manera que no sé si “nerviós” és la paraula. Se’ns barreja el moment en si amb tota la complexitat d’organitzar un festival que dura quatre dies, del 10 al 13, amb un centenar d’activitats; amb artistes convidats; amb astrònoms fins i tot dels Estats Units, de Texas; amb molta coordinació amb l’Ajuntament de Prades, altres institucions i entitats del poble… Ens porta més de cap tota aquesta complexitat que el moment dels 48 segons d’eclipsi total que tindrem a Prades. A més, l’any vinent n’hi ha un altre de total al sud de la Península, que anirem a veure. Ja tenim tota la reserva feta, i aquells dies sí que tancarem el parc astronòmic per anar-lo a viure de forma personal. Serà un eclipsi una mica més llarg. Per tant, nervis no, però sí molt ocupats.
La redacció d’ElNacional.cat és a Barcelona, on l'eclipsi serà parcial. És gaire diferent?
Sí, canvia del tot. Imagina’t que hi ha un concert d’Oques Grasses al Sant Jordi, i tens dues opcions: veure el concert a primera fila, saltant i gaudint-lo, fins i tot amb la sort de poder saludar els artistes al camerino; o veure’l al TN Vespre en un clip de deu segons. L’experiència de veure la corona solar, la nit durant el dia, aquell moment en el qual la natura es torna boja, el moment en el qual fins i tot baixa la temperatura i ens hem d’abrigar, i veiem un esdeveniment que ha commogut la humanitat durant mil·lennis no és el mateix que veure que baixa la brillantor del Sol, però que no s’acaba del tot. Encara que sigui un 99% de parcialitat, que és molt espectacular, un eclipsi parcial ni s’apropa a un de total. Això és així fins al punt que veiem que totes les reserves d’allotjament es fan a la zona de la totalitat, mentre que les zones de parcialitat queden pràcticament desèrtiques. Un eclipsi total mou masses.
Com serà el moment exacte de l'eclipsi?
A dos quarts de vuit del vespre començarà la parcialitat, que vol dir que el disc de la Lluna començarà a passar per davant del disc del Sol. Això durarà una hora, i caldrà observar el Sol sempre amb ulleres d’eclipsi. No podem observar-lo mai directament, ni amb vidres fumats, ni amb radiografies, ni amb mascaretes de soldador… ens pot produir lesions permanents a la vista. Per tant, ulleres d’eclipsi de dos quarts de vuit fins a dos quarts de nou. A dos quarts de nou —uns segons abans o uns segons després, depenent de la ubicació— tindrem el moment de la totalitat, i ens podrem treure les ulleres durant el temps que duri l’eclipsi, a la zona sud de Catalunya. Ho percebrem, de cop i volta ja no veurem res, perquè tindre la Lluna just davant del Sol. I tot això, a prop de l’horitzó, de manera que és un eclipsi molt difícil d’observar. Hi ha molta gent que, malauradament, no el veurà, potser per desinformació, però no perquè que hàgim donat prou informació des dels observatoris i des de la Generalitat. En tot cas, després d’un minut, ens tornarem a col·locar les ulleres d’eclipsi per veure el final de la posta de sol. No veurem tota la parcialitat de sortida, perquè el sol ja s’haurà post a les nou, en el millor dels casos.
Que l’eclipsi sigui a dos quarts de nou, és una bona o mala notícia?
Cada eclipsi té la seva singularitat, i una cosa que té aquest eclipsi que no tenen d’altres és que ens donarà una imatge espectacular amb el paisatge, a diferència de quan tenim un eclipsi al migdia, que és més difícil compondre la imatge amb el paisatge, tot i que pot impactar més que en ple dia es faci de nit. Pot ser una postal única i històrica. Com a fotògraf, m’agrada pensar sempre en quina imatge voldrem recordar d’aquest eclipsi, i la imatge que recordarem segurament serà la de la serra de Montsant o les muntanyes de Prades amb el sol eclipsat. I eclipsis així no en tenim tants. És un eclipsi per nota: és difícil d’observar, l’horitzó pot estar tapat. Molta gent no ho haurà tingut en compte i no veurà l’eclipsi. Veuran una muntanya davant o un edifici, i no el podran veure. Espero que aquesta gent sigui la mínima, hem donat molta informació des dels canals oficials, però sempre hi haurà algú que voldrà fer el canvi d’ubicació a última hora. No ho recomanem, no és bona idea moure’s dia 12, hem de mirar de ser a lloc abans, l’11 o el 10. Per això, a Prades muntem el festival de l’eclipsi del 10 al 13, perquè la gent ja sigui a lloc. Si ens hem de moure dia 12, que sigui el més d’hora al matí. Que a ningú se li ocorri més tard, que probablement es quedaran en una retenció de trànsit i no podran veure l’eclipsi, i ho passaran malament perquè farà calor.
L'eclipsi és molt bonic, però el més bonic és la vida, i la vida l'hem de preservar
Catalunya serà el centre del món el 12 d’agost. El país està preparat?
Tota preparació és poca en un esdeveniment de tanta influència com aquest, a més en un moment de tanta tensió pel risc d’incendis. Cal seguir les fonts oficials de la Generalitat, que ens diuen on podem anar i on no. Els espais naturals probablement tindran restriccions d’accés. Hem de fer cas d’aquestes indicacions. Pensem que l’eclipsi passarà, però el país continuarà l’endemà i al cap de deu anys. L’eclipsi és un fenomen molt espectacular, però, si us plau, el primer és cuidar-nos a nosaltres mateixos i cuidar aquest país tan fantàstic que tenim. L’endemà de l’eclipsi, casa nostra ha d’estar en perfecte estat. No hem de tenir una onada d’incendis, no hem de tenir una situació on s’hagin posat en perill vides humanes. L’eclipsi és molt bonic, però el més bonic és la vida, i la vida l’hem de preservar.
I al Parc Astronòmic de Prades, com ho porteu?
Hem muntat un format de grups molt reduïts en el festival de l’eclipsi, amb activitats de poc aforament. Hem plantejat un festival amb molta diversitat per poder explicar el territori, fer un tast de vi, una festa Holi, xerrades amb astrònoms referents mundials per parlar d’astrofotografia, planetaris, observatoris astronòmics, espectacles, divulgació… Tot això, amb el mínim impacte en l’entorn, i per això hem treballat amb l'Ajuntament de Prades. Ha de ser un festival que deixi rere seu un relat que expliqui el territori a la gent que ve del Japó, que ens ve dels Estats Units, d'altres punts de l’Estat, la gent que vol conèixer les muntanyes de Prades, i que s’emporti un bon record. Per tant, vam pensar un festival amb un aforament molt limitat, i probablement tancarem sense haver-lo omplert al 100%, i donarem la millor atenció a totes les persones que han escollit Prades per veure l’eclipsi. Un sopar amb estels, una posta de sol a les vinyes de Vega Aixalà, un sopar de dues estrelles Michelin… Això és el que hem preparat per al festival. Si no hi ha núvols, perquè això sí que no ho podem controlar, viurem l’eclipsi i tindrem visió directa, cosa que no era fàcil perquè, com deia, hi haurà zones que estaran totalment prohibides. Ja ens hem posat en el pitjor escenari possible, de restricció total i absoluta, però a Prades tenim la sort que hi ha molts indrets on es podrà veure. És un treball que hem fet els últims anys, mapejant tot el municipi, treballant conjuntament amb l’ajuntament per veure quines zones són segures, ubicant tots els punts d’emergència. Aquesta tasca feta amb l’administració i ben planificada és un exercici interessant per acollir bé els visitants.
Quanta dius que sereu, més o menys?
Encara no hem tancat el nombre. Parlem d'uns centenars de persones. A Prades, en un cap de setmana normal, hi pot haver 8.000 persones. Som 600. És un municipi que està preparat per tenir pics de gent, però el festival serà un percentatge mínim dels visitants. De tota la gent que vingui a Prades, comptem que, com a molt, un de cada deu o un de cada quinze vindrà al festival. La resta, aniran per lliure.
Anem molt tard, però quines recomanacions fas a la gent?
Encara tenim temps. Hi ha gent que fins al dia d’abans no sabrà on veu l’eclipsi, que no ho decidiran fins el mateix dia. Hem de fugir d’aquesta improvisació. Ara que encara queden uns dies, cal planificar el punt des d’on el voldrem observar, fer el desplaçament amb antelació, abans del dia 12, o el més d’hora al matí. Amb hidratació, amb protecció pel sol, crema solar, barrets, prou aliments per passar el dia… Segurament farà calor, i hem d’anar protegits. I després, sens dubte, cal portar ulleres d’eclipsi. I el mòbil ha de ser a part. És a dir, l’eclipsi l’hem de viure sense dispositius electrònics, en directe. Si no, ens quedem a casa i el veiem per la tele.
Deixem el mòbil. Gaudim de l'experiència, gaudim del moment, perquè passa molt de pressa
Precisament, t’anava a preguntar sobre com s’ha de preparar el mòbil per fer fotos i vídeos, però és veritat que cal estar pendent de l’eclipsi.
No té cap sentit intentar fer una foto quan al minut zero hi haurà fotos a escala mundial molt més bones. Hem de reflexionar: vull viure jo l'experiència, o la visc per compartir-la a les xarxes i dir que l'he viscuda. Per què viatges? Viatges per a tu mateix, o viatges per als altres? Si viatges per als altres, evidentment t’és igual l’eclipsi i el que has de fer és una bona foto. Jo, personalment, crec que l'experiència de viure’l un mateix va totalment deslligada d'aquest moment de registrar-nos vivint-lo. Gaudim de l'experiència, gaudim del moment, perquè passa molt de pressa. Aquests vint segons, noranta, cent segons, els que siguin, encara que sigui un minut i escaig, passaran molt de pressa, i ens en penediríem molt d'haver d'estar intentant tocar els ajustos del mòbil. I t'ho diu una persona que es dedica a l'astrofotografia. No m’hi obsessionaria gaire, deixaria la fotografia per a l’eclipsi del 2027 al sud de la Península, que serà el nostre segon eclipsi i durarà una mica més, al voltant de quatre minuts. Però en aquest, el meu consell és fer-nos aquesta pregunta: per què vaig a veure l’eclipsi? Per compartir les xarxes socials, o per viure el fenomen? Si és la segona opció, deixem el mòbil. La millor imatge de l’eclipsi no la farem nosaltres, la veurem compartida a les xarxes per grans fotògrafs especialitzats i que fa molt temps que capturen fenòmens com aquest.
Per acabar, l’eclipsi tindrà efectes sobre el medi ambient?
Sí, afectacions puntuals i agudes, ja que hi ha un canvi de lluminositat del Sol en un moment no previst del dia. Tots els cicles naturals que van amb el cicle solar, de cop i volta es veuen interromputs per la foscor momentània. Però els efectes no són greus. Hi ha fauna que es pot veure alterada, o en silenci absolut. Els mosquits poden començar a fer la seva activitat abans d’hora. Però tot són afectacions lleus o molt puntual, i la recuperació es produeix gradualment. Sí que tenia efecte en els humans, aquesta gran incògnita, quan no sabíem què era. No teníem coneixement de què passava, no teníem la ciència per explicar-ho.