Alarma a Catalunya, que ha patit la seva major extinció local de papallones per la sequera. D'acord amb les últimes dades del programa de seguiment de papallones de Catalunya (el Catalan Butterfly Monitoring Scheme, CBMS) —fetes públiques aquest dijous per l'Observatori del Patrimoni Natural de Biodiversitat de Catalunya (OPNB) en el marc del Dia Mundial de la Diversitat Biològica—, des del 1994 s'han comptabilitzat 495 extincions locals. D'aquestes, gairebé la meitat (210) han estat confirmades el 2024, després que el període 2021-2023 hagi estat el de menor abundància de papallones des que se'n fa seguiment. L'OPNB adverteix que aquesta mena d'extincions s'han multiplicat de manera significativa respecte dels anys anteriors, coincidint amb el greu període de sequera continuada que ha patit el país.
🐝 El món sense abelles: què perdrem si desapareixen?
Cal tenir en compte que les papallones són un dels indicadors més fiables per mesurar la pèrdua de biodiversitat en espais oberts i l'estat de salut de la natura en general, i tant el CBMS com l'OPNB fa trenta anys que en fan seguiment. En aquest període, s'han observat extincions i colonitzacions arreu de Catalunya, però la situació de l'any passat suposa un "canvi dràstic" a les dades recollides. I és que, entre el 2021 i el 2024, el país ha patit una sequera persistent que ha fet que moltes poblacions de papallones en patissin els efectes i que s'hagin deixat de detectar en molts transsectes de la xarxa. "L'estat de la vegetació és clau per al desenvolupament de les papallones. Una disminució de la quantitat o la qualitat dels recursos quan no plou té un impacte sobre les larves quan s'alimenten o els adults per la disponibilitat de nèctar floral", comenta Andreu Ubach, des del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Les papallones més afectades
Pel que fa a les extincions, cal tenir en compte que es considera que una papallona està extingida quan es deixa de detectar durant quatre anys, després d'haver-la detectat en un indret durant quatre anys seguits. És a dir, que les 210 extincions de les quals parlem no s'han produït enguany, sinó que fa quatre anys que no es detecten als transsectes on abans hi eren, cosa que es tradueix en el fet que l'efecte de la sequera es manifesta amb retard. Ara bé, Ubach ofereix una mica d'esperança: "Això no vol dir, però, que si les condicions milloren, aquesta espècie pugui reaparèixer de forma ocasional i s'hi pugui tornar a trobar quan es repeteixin els transsectes en un futur. (...) Per tant, una extinció local és reversible si l'espècie persisteix al voltant de la localitat".
Entre les espècies més destacades, hi ha el cupido menut o Cupido minimus, amb catorze extincions; l'argentada de punts vermells o Fabriciana adippe, amb deu; la perlada de l'esbarzer o Brenthis daphne, també amb deu; la donzella violeta o Boloria dia, amb deu més; i el dard de taques blanques o Hesperia comma, amb nou. Moltes d'aquestes extincions s'han produït principalment a la regió mediterrània, mentre que les poblacions alpines d'aquestes espècies en molts casos es mantenen estables.
El CBMS també ha calculat tendències a escala catalana per a un total de 145 espècies i, a grans trets, s'han observat 68 espècies (el 56,55%) en regressió moderada o forta. En conjunt, les tendències tenen sentit negatiu en 113 espècies (el 77,9%) i positiu en només 32 (el 22,1%). La sequera va afectar moltes de les papallones que volen a la primavera perquè, mentre eren larves, van trobar molt poc aliment a causa de la manca d'aigua acumulada el 2023. Espècies com la blaveta de la farigola (Pseudophilotes panoptes), l'aurora (Anthocharis cardamines) o la nimfa dorment (Nymphalis polychloros) van patir descensos importants.
Però no tot són males notícies. Als punts de mostreig que disposen de dades consecutives (2023-2024), l'abundància global ha crescut un 8%, passant de 199.000 a 215.000 individus —tot i que aquest increment parteix de mínims històrics assolits el 2022 i el 2023—. És a dir, que no totes les espècies han patit conseqüències negatives, ja que les pluges de la primavera del 2024 han estat bones per a les papallones que volen a l'estiu i que tenen més d'una generació a l'any (polivoltines) perquè les larves van trobar més aliment durant la primavera. Algunes de les més beneficiades van ser la cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), la papallona del lledoner (Libythea celtis) o la papallona de la c-blanca (Polygonia c-album).
Què podem esperar el 2025?
Amb tot, sembla evident que les pluges del 2025 revertiran una situació dràstica de baixa abundància i extincions de papallones, però l'OPNB avisa que encara és d'hora per treure conclusions. I és que les espècies primaverals que partien de mínims històrics l'any passat tampoc no s'han acabat de recuperar, ja que en alguns casos el seu període de vol s'ha vist escurçat per les precipitacions continuades i, fins i tot, hi pot haver hagut mortalitat en les espècies que hivernen com a crisàlide per un increment de l'atac de paràsits o fongs. Tanmateix, assegura que "tot el que vindrà a partir d'ara es beneficiarà de forma clara de l'estat de la vegetació". "Sí que esperem un estiu ple de papallones", conclou.
El CBMS, coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i impulsat tant per la Generalitat com per la Diputació de Barcelona, recull dades de papallones des del 1994 mitjançant censos setmanals realitzats per persones voluntàries. Els transsectes es repeteixen cada any i permeten detectar canvis poblacionals. Com que les dades recollides són claus per avaluar l'estat de la natura en general, el CBMS treballa de manera coordinada amb la resta de seguiments europeus de papallones i és un projecte vinculat a l'OPNB.
🌳 Ets compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GreeN on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.