La sonda Mars Express ha permès fer un insòlit descobriment. Sota la superfície de Mart, a la regió de l'equador del planeta vermell, s'ha trobat el que podria ser aigua. L'any 2007 ja van localitzar-se possibles dipòsits sota la superfície terrestre, arribant a una profunditat de fins a 2,5 quilòmetres, però els investigadors no havien aconseguit revelar què contenien. Ara, tecnologia d'última generació ha permès descobrir que es tractaria d'una immensa quantitat de gel en forma de capes gegants, i que arribarien a una profunditat de fins a 3,7 quilòmetres de gruix. La quantitat d'aigua trobada seria suficient per omplir el Mar Roig de la Terra, i si es portés a la superfície i descongelés recobriria tot el planeta vermell amb una extensa capa d'entre 1,5 i 2,7 metres profunditat.

En cas de confirmar-se la troballa, seria la màxima quantitat d'aigua descoberta en aquesta part del planeta. La missió Mars Express fa dues dècades que explora el planeta, i un dels focus d'atenció durant aquest temps ha estat la formació Medusae Fossae, on es troben els dipòsits de gel que ara sorprès la comunitat científica. L'existència d'aquesta gran massa de gel ajudarà a entendre com va evolucionar el clima del planeta, però sobretot resultarà essencial per subministrar les futures missions tripulades.

"Hem tornat a explorar la Medusae Fossae utilitzant dades més recents del radar MARSIS de Mars Express, i hem descobert que els dipòsits són encara més gruixuts del que pensàvem: fins a 3,7 km de gruix", detalla Thomas Watters, de l'Institut Smithsonian, als Estats Units. Watters és l'autor principal tant de la nova recerca com de l'estudi inicial de 2007. El científic ha indicat que els senyals detectats per MARSIS són "molt similars" a les dels casquets polars de Mart, "que sabem que són molt rics en gel".

Mart va ser un planeta amb aigua en abundància

El Medusae Fossae es caracteritza per contenir diverses formacions esculpides pel vent, de centenars de quilòmetres de diàmetre i diversos quilòmetres d'altura, que són a la frontera entre les terres altes i baixes de Mart. Les primeres observacions de Mars Express van revelar que la regió era relativament transparent al radar i de baixa densitat, característiques típiques dels dipòsits de gel, però en aquell moment no es podia descartar que es tractés d'acumulacions gegants de pols, cendres volcàniques o sediments arrossegats pel vent.

La nova anàlisi suggereix que són capes de pols i gel, tapades per una espessa capa de pols protectora amb un gruix de diversos centenars de metres. I és que, encara que Mart és avui un món àrid, fa anys va tenir aigua en abundància, amb canals fluvials dessecats, antics llits oceànics i lacustres, i valls excavades per l'aigua. També s'han trobat altres importants reserves de gel, com els enormes casquets polars, les glaceres enterrades prop de l'equador i el gel prop de la superfície que s'estén pel sòl marcià.