L'associació de juristes catalans Llibertats ha recalcat avui que la normativa no permet una investidura del president de la Generalitat per via telemàtica, una opció que no descarta Junts per Catalunya (JXCat) per elegir Carles Puigdemont sense necessitat que trepitgi territori espanyol.
Puigdemont es va comprometre durant la campanya electoral a tornar a Catalunya si revalidava el càrrec de president de la Generalitat, però l'espera una ordre de detenció quan trepitgi territori espanyol, per la qual cosa JXCat busca possibles fórmules que permetin d'nvestir-lo a distància.
En aquest context, Llibertats, organització de juristes presidida per Pere Lluís Huguet, ha remarcat en un comunicat que, "jurídicament, i amb la legislació vigent, no existeix cap possibilitat legal d'una investidura telemàtica" i que el reglament del Parlament tampoc regula el vot telemàtic.
Fonts del Parlament consultades per Efe han indicat, de la seva banda, que la videoconferència, que Puigdemont va usar per oferir mítings des de Bèlgica durant la campanya electoral, és un mecanisme que només està previst en el reglament per a compareixences d'experts en comissió, però no per a una sessió d'investidura.
Les mateixes fonts recorden que, fins ara, a totes les sessions d'investidura, el candidat a la Presidència de la Generalitat ha estat present per detallar el seu pla de govern i debatre amb l'oposició, encara que no necessàriament ha de seguir sent així si ho acorden tots els grups o, si no hi ha unanimitat, existeix una majoria favorable a modificar el reglament.
Llibertats també assegura en el comunicat que l'adquisició de la condició de diputat "exigeix la presentació en el registre de la credencial expedida per l'òrgan corresponent de l'administració electoral, i prometre o jurar respectar la Constitució i l'Estatut, actes de caràcter personalíssim, que no poden ser delegats".
En aquest sentit, fonts del Parlament han explicat que l'acta de diputat la pot recollir un apoderat designat pel diputat electe, sense que aquest hi sigui present, com s'ha fet els darrers anys. Les mateixes fonts han subratllat que la promesa o el jurament de respectar la Constitució i l'Estatut i la preceptiva declaració de béns es fan habitualment per escrit.
