La problemàtica entre els adolescents, les xarxes socials i la salut mental és de sobres coneguda i les diferents administracions públiques han volgut fer passes per erradicar-la, tot i que aquestes avancen molt lentament. Ara, un estudi d'Unicef Espanya, la Universitat de Santiago de Compostel·la, el Consell General d'Enginyeria en Informàtica i l'Entitat Pública Empresarial posa dades concretes a aquesta complexa situació entre els joves del conjunt de l'Estat, però també de Catalunya, amb una evident hiperconnectivitat. Segons les xifres que es desprenen de l'estudi "Infància, adolescència i benestar digital, una aproximació des de la salut, la convivència i la responsabilitat social" un 93,2% dels adolescents catalans, és a dir, la immensíssima majoria, fa servir almenys una xarxa social i el 79% tres o més. Han participat en l'enquesta gairebé 11.500 adolescents catalans.
A més, una quantitat important dels adolescents catalans tenen els perfils en aquestes xarxes socials públics o oberts, el 35,5%. Això implica que qualsevol persona amb un usuari en la mateixa plataforma pot veure el contingut que hi comparteix. Per altra banda, un 53,8% té més d'un perfil en la mateixa xarxa social. Davant d'aquestes xifres, Unicef parla d'una generació "hiperconnectada" i que, tot i ser més conscient dels perills d'internet que les seves predecessores, continua enfrontant-se a desafiaments emocionals i de convivència "greus".
Un ús problemàtic més alt entre les noies
En aquest sentit, l'informe parla d'un ús problemàtic de les xarxes socials, que en el cas dels adolescents catalans és 6,7%, una xifra que creix entre els estudiants de batxillerat (16-18 anys) fins al 8,5%. A més, les noies són molt més vulnerables en aquesta etapa educativa que els nois. "Les dades revelen de manera inequívoca que qui pateix aquesta mena de problemes tendeixen a presentar una pitjor salut mental", han expressat els autors de l'estudi, que demanen una implicació dels diferents actors per solucionar una problemàtica que, en cas contrari, continuarà creixent. En aquest sentit, un 11% dels adolescents catalans asseguren haver patit pressió per enviar fotografies de caràcter sexual o eròtic i un 6,5% dels menors de 16 anys afirma haver rebut propostes sexuals per part d'adults. El govern de Pedro Sánchez va plantejar restringir l'accés a les xarxes dels menors d'aquesta edat, però aquesta qüestió s'ha traslladat a un segon pla.
Una introducció molt primerenca en la pornografia
A banda de les xarxes socials, l'estudi també analitza el consum de pornografia entre aquestes edats i, el fet més preocupant en aquest sentit és que el primer accés a aquest contingut es fa en edats molt primerenques: 11,67 anys de mitjana. Entre els alumnes d'ESO, un 7,8% en fan un consum problemàtic. Si un 21,8% de les noies consumeixen pornografia, la xifra es duplica en el cas els nois (48,5%). A mesura que augmenta l'edat, també ho fa el consum, que arriba al seu valor màxim entre els estudiants d'FP: un 64,6%. A més, és significativament més alt entre els alumnes catalans (35%) que entre els espanyols (29,6%).
En els últims anys, s'ha parlat molt dels efectes de la pornografia sobre les relacions sexuals entre adolescents, la violència de gènere i el masclisme en aquesta edat. En aquest sentit, el 63,6% considera que el consum de pornografia contribueix a generar una imatge "falsa o distorsionada" del que és realment el sexe; el 57,7% creu que incita a pressionar altres persones per fer unes pràctiques sexuals determinades i el 44,8%, que incita a fer servir la violència en les relacions sexuals.