El director de cinema, escriptor i guionista espanyol, Gonzalo Suárez, ha mort aquest dimarts a 92 anys, segons ha informat l'Acadèmia de Cinema espanyola, que ha destacat el paper de l'asturià com un "polifacètic creador". L'home, nascut a la ciutat d'Oviedo, va rebre aquest mes de febrer, en l'última edició dels premis Goya celebrada a Barcelona, el premi Goya d'Honor per la seva llarga trajectòria, durant la qual també va ser actor i periodista esportiu. En la seva intervenció després de rebre el premi, Suárez va fer un al·legat a favor del cinema que, en certa manera, segons va explicar, li remetia al "primer bisó que els nostres ancestres van pintar a les cavernes". "Estic absolutament orgullós de comprovar que el cine ha sobreviscut a les xarxes i a les cavernes. Però em veig obligat a reconèixer que en aquest moment el bisó soc jo", va afegir, recordant la seva avançada edat.
Nascut a Oviedo l'any 1934, a dos anys la seva família es va mudar a Madrid per raó de la feina del pare, que era catedràtic de francès. Allà el va sorprendre l'inici de la Guerra Civil espanyola i, a deu anys, va ingressar al Liceu Francès de la capital espanyola. Els primers anys d'instrucció els va fer a casa, sota la batuta del pare, depurat per socialista de l'ensenyament a les aules. Va fer els seus primers passos en la pintura, es va matricular a Filosofia i Lletres a Madrid, al Teatre Espanyol Universitari (TEU) i a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid. Després d'uns anys entre París i la Sanha de Mar (La Seyne-sur-Mer), a França, Suárez arriba a Barcelona amb la seva dona, Hélène Girard. Aquí escriurà cròniques esportives i textos periodístics amb el sobrenom de Martin Girard.
Tot i l'èxit del seu periodisme, el va acabar deixant per passar a l'escriptura de narrativa i publica els seus primers llibres, als quals també va donar adaptacions cinematogràfiques, algunes protagonitzades per ell mateix. El 1967, gràcies a Angelo Moratti (president de l'Inter), per intermediació d'Helenio Herrera, va poder finançar el seu primer llargmetratge, Ditirambo. Un personatge que també va posar nom a la seva productora, Ditirambo Films. Des d'aquell moment, la seva carrera cinematogràfica, sempre lliure i incisiva, continua fins a l'estrena l'any 1988 de Remant al vent, la biografia de l'escriptora Mary Shelly que van interpretar Lizzy McInnerny, Hugh Grant, José Luis Gómez o Elizabeth Hurley. El film va recollir la Conxa de Plata del Festival de Sant Sebastià i set premis Goya, entre ells el de millor pel·lícula i millor direcció, entre altres reconeixements. Els anys anteriors fa una desena de pel·lícules com La Regenta, La lloba i la coloma o Epíleg.
Una llarga i reconeguda carrera en cinema i literatura
Als noranta va fer la insòlita adaptació de Don Juan als inferns (1991), Premi Europa Cinema a la contribució tècnica-artística del Festival de Viareggio (Itàlia). La seva carrera cinematogràfica continua amb diverses estrenes durant els anys 90 i 2000, com El detectiu i la mort, seleccionada a França entre les millors pel·lícules europees de l'any, El porter (2000), Arsénic, per favor (2002), El geni tranquil (2005) i Oviedo Express (2007). Després d'un silenci de dotze anys, el 2019 va estrenar El somni de Malinche, sobre l'arribada d'Hernán Cortés a Mèxic.
Davant la dificultat de finançar el cinema que li agradava fer, es va bolcar a l'escriptura, sobretot els darrers anys. És autor de desenes de novel·les i llibres de relats i cròniques entre els quals destaquen El cas dels caps tallats, La sola de les meves sabates, El cementiri blau, Amb el cel a coll, La musa intusa o Ciutadà Sade. Entre els guardons que ha rebut destaquen el Premi Estatal de Cinematografia (1991), la Gran Creu de l'Ordre d'Alfons X el Savi (2016), la distinció de Cavaller de les Arts i les Lletres de França i la Medalla d'Or de Belles Arts (1990).