Adequar les escoles de Catalunya a la calor costaria, pel cap baix, 2.500 milions d'euros

La Generalitat adequarà un centenar d'escoles i instituts en els pròxims dos cursos amb ventiladors, aires condicionats i altres mesures per a fer front a la calor. Es tracta d'una carpeta pendent a l'àmbit de l'educació, agreujada la crisi climàtica, i és una de les reivindicacions habituals de mestres i famílies. Els sindicats de docents i les associacions de famílies fa temps que avisen que en els mesos al voltant de l'estiu se superen fàcilment els 30 graus a les aules i no són estranys els cops de calor. De manera puntual, en alguns centres s'ha arribat als 40 graus. A més del perill per a la salut, el malestar general que propicia té un impacte directe sobre el rendiment escolar. El Departament d'Educació, però estima que climatitzar tots els centres catalans requeriria una despesa de mínim 2.500 milions d'euros.

La directora general de Centres Públics del Govern, Montserrat Duran, ha reconegut en declaracions al 3Cat que no hi ha "cap centre preparat" per a situacions de calor extremes i ha apuntat la necessitat de fer un pas endavant per garantir un bon confort climàtic als mestres i alumnes. L'alt càrrec d'Educació reconeix que l'elevat pressupost necessari per climatitzar tots els centres fa que s'hagi de pensar en "plantejaments segmentats i progressius". 

Per ara, Duran ha detallat que s'han instal·lat ventiladors en 227 centres educatius i que està previst fer-ho en 150 més entre finals d'aquest any i principis del vinent. La responsable de Centres Públics ha assegurat que enguany s'han invertit 15 milions d'euros en la qüestió i que s'ha obert un pla en col·laboració amb els ajuntaments a través del qual també es poden portar a terme aquestes actuacions. A Barcelona, per exemple, Educació i l'Ajuntament han invertit enguany 71 milions d’euros per a la millora dels centres, la major part dels quals els ha posat el consistori municipal.

La responsable de Centres Públics ha explicat també que han rebut denúncies i queixes d'escoles i instituts per les temperatures assolides a les aules els darrers mesos, unes queixes que valorat com a "raonables". Duran no ha detallat quants o quins centres educatius catalans es troben en una situació climàtica més greu, ja que ha afirmat que hi intervenen diversos factors com la zona, l'orientació i l'estat de les instal·lacions. Sí que ha reconegut, però, que en els darrers anys la inversió pel que fa a qüestions que afecten la climatització ha estat "baixa".

Un 25% dels centres es van construir abans del 1965 i tenen instal·lacions velles

El Govern és conscient que la calor a les aules és una assignatura pendent. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va avançar la setmana passada, de cara a l'inici del curs escolar, que el Govern presentarà aviat un programa "complet" per resoldre aquest repte. Illa no va fixar un termini per resoldre-ho i es va limitar a dir que s'intentarà "com més aviat millor". En aquest sentit, el president va admetre que "no vendran duros a quatre pessetes" perquè la situació que és la que és: un de cada quatre centres escolars de Catalunya es van construir abans del 1965.

La problemàtica arriba a la Sindicatura de Greuges i una plataforma vol denunciar Educació

La demanda de climatitzar les escoles és una constant per part dels sindicats de mestres i de les associacions de famílies com l'aFFaC. Aquests, però, avisen que no sempre n'hi ha prou amb posar ventiladors, que és la solució més ràpida i menys costosa. La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, es va fer ressò de la problemàtica després d'haver rebut fins a 150 queixes i va demanar al juny una resposta "urgent i planificada". Giménez-Salinas va alertar que això passa a nombrosos centres i que impacta directament en el benestar i les condicions d'aprenentatge de l'alumnat. Un grup d'uns 200 docents estan aplegats en una plataforma per lluitar en aquest sentit, anomenada Aules que Cremen. L'entitat va afirmar aquest agost que estudia denunciar el Departament d'Educació davant d'Inspecció de Treball