La Fiscalia demana set anys de presó per a Xavier Latorre, antic càrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que va ser diputat i president del CDS a Catalunya, i per a Luis Marsà, propietari de La Clau d'Or, pel presumpte pagament de comissions a canvi de tractes de favor des de l'entitat pública. Els acusen dels delictes de suborn, prevaricació i falsedat. 

Segons el Ministeri Públic, Latorre va abusar de les seves funcions per afavorir diversos empresaris a canvi de diners. Amb ell hi ha acusats diversos empresaris del sector de la construcció. En el seu escrit de qualificació, el fiscal Anticorrupció Emilio Sánchez Ulled acusa dels delictes de suborn, prevaricació i falsedat de documental l'excàrrec de l'ACA Xavier Latorre, una filla seva, i els empresaris Luis Marsà, president de l'Associació de Promotors de Barcelona (APCB), i Andrés Puigfel, als quals suposadament el funcionari va afavorir.

El fiscal sol·licita també una pena de vuit anys d'inhabilitació per al funcionari, al qual exigeix que pagui 90.000 euros de multa i torni els més de 190.000 euros percebuts il·legalment, així com quatre més d'inhabilitació i multes de 180.000 euros per a cada un dels dos empresaris.

El Ministeri Públic creu que l'acusat "va aplicar arbitràriament les seves potestats" en benefici de les dues constructores, sense que es pugui descartar, afegeix l'escrit, que "assessorés per preu les esmentades empreses a l'hora d'efectuar els tràmits administratius".

Parant la mà

El fiscal detalla en el seu escrit d'acusació que Latorre "abusant de les funcions públiques que tenia encomanades, va aplicar de forma torçada les seves potestats administratives per afavorir a determinades empreses, obtenint així recompenses econòmiques a través d'una societat familiar".  

Latorre era el cap de la unitat de gestió del domini públic hidràulic Tordera-Besòs de la demarcació territorial de Barcelona de l'ACA. Fins al 2007 va tenir delegades les competències per dictar les resolucions administratives per atorgar les autoritzacions d'obres i activitats en el domini públic hidràulic que no estiguessin encomanades al director de l'àrea d'ordenació del domini públic hidràulic. 

Segons el ministeri públic, l'enginyer de l'ACA, que va ser president a Catalunya del CDS i diputat del Parlament per aquest partit i que està jubilat des del 2011, va cobrar més de 190.000 euros de dues empreses a canvi de beneficiar-les des del seu càrrec de responsable de la Unitat de Gestió del Domini Públic Hidràulic Tordera-Besòs de l'entitat, entre els anys 2010 i 2012.

En el seu escrit, el fiscal acusa Latorre "d'aplicar arbitràriament les seves potestats en benefici de les empreses interessades en els mateixos, a canvi de beneficis econòmics, sense que es pugui excloure, a més, que l'acusat, vulnerant les seves obligacions funcionarials, assessorés per preu aquestes empreses a l'hora d'efectuar els tràmits administratius". Segons la investigació, Latorre hauria cobrat les comissions a través de l'empresa Fase Arequipa SL, controlada per descendents directes de l'acusat. 

La investigació es va derivar d'un document trobat en una inspecció tributària a l'empresa de l'acusat Andrés Puigfel -màxim responsable del grup Puigfel i administrador de la immobiliària Can Clos-, en el qual aquest comunicava a Marsà que entre tots dos havien de fer un pagament de 165.000 euros a Latorre per "la seva intervenció al Torrent de Can Rocamora (Mas Rampinya)".

D'aquesta presumpta comissió, afegeix la Fiscalia, Marsà -responsable del grup La Clau d'Or, integrat per Gambil S.L i Tres Torres S.A.- havia d'assumir el pagament de 82.500 euros i la resta anava a càrrec de la companyia de Puigfel.

El projecte pel qual suposadament es van pagar aquestes comissions consistia en les obres de cobriment del Torrent de Can Rocamora de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), que l'ACA va tramitar amb "intervenció rellevant" de Xavier Latorre, segons el fiscal.

Empresaris reconeguts 

Les constructores de Marsà i de Puigfel, detalla el fiscal, formaven part de la Junta de Compensació del Pla Parcial del sector Mas Rampinyo de Montcada i Reixac, a la qual l'ACA va requerir el 2003 que paralitzés les obres i presentés un estudi de canalització d'un torrent que havia estat cobert sense la preceptiva autorització.

Al juny de 2007, sosté la Fiscalia, l'acusat Xavier Latorre va informar favorablement la sol·licitud d'execució de les obres de canalització, a l'hora que començava a "rebre prestacions de les empreses involucrades en el projecte".

Finalment, l'ACA, en una proposta dictada per Latorre, va autoritzar al juliol del 2009 les obres de canalització a efectuar per la Junta de Compensació amb un pressupost un 46,94% inferior al que s'havia autoritzat el 2007 i eximint els promotors de fer part dels treballs, que va atribuir a Adif com a reposició de serveis afectats per la línia d'alta velocitat.

Per al fiscal, la intervenció de Latorre en aquell expedient "no va respondre a la seva obligació de servir amb objectivitat als interessos generals, ni va resultar imparcial, sinó que anava encaminada a beneficiar capritxosament la Junta de Compensació en què s'integraven les mercantils controlades pels acusats".

Segons el ministeri públic, va ser en un moment decisiu de l'expedient quan es van iniciar els pagaments més importants a Latorre, "disfressats sota un contracte de consultoria" i que es prolongarien fins al 2012.