6.618 persones van morir intentant arribar a les costes espanyoles el 2023, el que representa una mitjana de 18 al dia, una xifra que gairebé triplica els registres de 2022, quan hi van perdre la vida 2.390 migrants. Són les dades extretes de l'informe 'Monitoratge Dret a la Vida' del col·lectiu Caminando Fronteras, que ha presentat aquest dimarts a Madrid, i ja situa el 2023 com l'any "més mortífer" d'ençà que l'organització va començar a tenir registres, l'any 2007. Entre les persones que van perdre la vida en les rutes d'accés a Espanya al llarg de l'any que acaba d'acabar hi havia 363 dones i 384 nens i nenes.
Del total de morts, la gran majoria —6.007— van morir a la ruta atlàntica fins a Canàries, mentre que 434 persones van perdre la vida a la ruta algeriana del Mediterrani occidental; 147 migrants, en l'Estret de Gibraltar i 30, en la ruta d'Alborán. Les dades corresponen a un any en què les pasteres que han arribat a Canàries van disparar el nombre d'immigrants detectats en intentar entrar de manera irregular a Espanya per via marítima i terrestre fins als 56.852, un 82,1% més que l'any anterior, segons el balanç del Ministeri de l'Interior. D'ells, 39.910 van ser comptabilitzats davant les costes canàries, un 154,5% més que en 2022.
La ruta canària, la més mortífera
Caminando Fronteras, que publica regularment les xifres de morts en les travessies que es dirigeixen cap a Espanya obtingudes a través de les alertes que reben des de la mar i amb la informació de familiars i comunitats migrants, ha comptabilitzat 84 embarcacions que van desaparèixer amb totes les persones a bord al llarg de l'any passat. La majoria de les víctimes es van concentrar als mesos d'octubre —2.370—, el juny —1,197— i novembre —1.023—. Entre els morts hi ha persones originàries de 17 països: Algèria, Bangladesh, Camerun, Costa d'Ivori, Gàmbia, Guinea Conakry, Illes Comores, Mali, el Marroc, Mauritània, Palestina, República Democràtica del Congo, el Senegal, Síria, Sudan, Tunísia i Iemen.
Les dades que s'han conegut aquest dimarts tornen a situar la ruta canària, a través de l'Atlàntic, com la "regió migratòria més letal del món" i, en especial, es posa el focus en el recent augment de sortides des de lloc més llunyans, com Mauritània, el Senegal i Gàmbia. Suposen un reflex de l'augment de piragües procedents del Senegal a partir del mes de juny, fruit de la gran inestabilitat social i política del país: Més de la meitat de les víctimes mortals registrades en el seu camí a Canàries (3.176) viatjaven des d'aquest Estat. Durant el 2023, es va activar la ruta "més llarga i perillosa", que porta les embarcacions a allunyar-se de la referència de la costa i a endinsar-se a l'oceà fins a l'illa d'El Hierro, a conseqüència de l'augment de controls al llarg de les costes del Senegal i de Mauritània. Per darrere del Senegal, els migrants que van morir en 2023 en el seu intent d'arribar a l'arxipèlag canari viatjaven des de la costa compresa entre Agadir (el Marroc) i Dajla (Sàhara Occidental), en el cas de 1.418 de les víctimes mortals; de Gàmbia, des d'on viatjaven 1.018 dels morts, i Mauritània, des d'on van sortir 395 de les persones que van perdre la seva vida.
No activació dels mitjans de rescat
Segons la recerca de Caminando Fronteras, en moltes de les tragèdies documentades no es van activar mitjans de cerques i de rescat o, si es va fer, va anar amb una "tardança important" que va posar en risc la vida de les persones. A més, sovint els serveis especialitzats només van intervenir en el moment del rescat a la gent que està en l'embarcació, però no van continuar amb les tasques de cerca de possibles supervivents ni la recuperació de cadàvers. En aquest sentit, s'ha incrementat l'ús de mètodes de cerques passives, consistents a emetre una alerta als vaixells comercials i d'esbarjo que patrullen la zona per si localitzen l'embarcació, en detriment de l'activació de mitjans propis.
La coordinadora i autora de l'informe, Helena Maleno, ha denunciat que "s'ha establert a les fronteres de l'Estat espanyol l'omissió del deure de socors com una pràctica de control migratori". Segons la seva anàlisi, els acords amb els països d'origen com el Marroc estan basats en l'externalització de fronteres, la qual cosa porta a Espanya a "pressionar" perquè els rescats siguin efectuats per aquests altres Estats, fins i tot quan no tenen mitjans suficients.