Hi ha persones que tothom recorda, que han marcat la història de la humanitat. Homes i dones que en les seves respectives feines o responsabilitats han destacat per sobre de tota la resta. Persones que, en el moment del seu comiat, per la transcendència de la seva marxa, pel moment en què va succeir, pel buit que van deixar o per tot allò que van aportar en vida, han protagonitzat funerals històrics que formen part de l’imaginari col·lectiu.
A continuació, doncs, repassem 5 funerals històrics.
1. Diego Armando Maradona
Una personalitat tan desfermada, un talent tan descomunal i una vida tant al límit, no podia comportar un adeu ni massa discret, ni massa íntim. Diego Armando Maradona, per molts el millor futbolista de la història i, sense cap mena de dubte, una icona de l’Argentina i, perquè no dir-ho, també de Nàpols (Itàlia) i de molts altres llocs del món, va tenir una vida extrema en tots els aspectes i també ho va ser el seu comiat.
El mític 10 de la selecció de l'Argentina va morir el 25 de novembre del 2020 a 60 anys i més d’un milió de persones, una al costat de l'altra i contingudes en una tanca de cinc metres, van formar una fila de 50 quilòmetres que va estar marcada per les llàgrimes, els crits d’elogi, l’adoració cap a Maradona i també d’algunes càrregues de la policia que va tenir molts problemes per controlar una població desfermada. Una vida única com la de Maradona segurament no podia tenir un comiat que no estigués a l'altura de la seva forma de viure la vida.
2. Joan Pau II
Joan Pau II és un dels Papes més recordats de la història moderna. La seva vida va estar marcada per una expansió global de la religió catòlica i en el seu pontificat va fer un total de 104 viatges apostòlics fora d'Itàlia, fet que el va convertir en tota una icona mundial.
El papa Joan Pau II va morir a 84 anys i l'Església catòlica va establir nou dies de dol. El dia del seu funeral, el 8 d'abril del 2005, a la Plaça de Sant Pere del Vaticà i els seus carrers adjacents s’hi van aplegar més de 300.000 persones. Va ser, a més, la reunió més gran de caps d'Estat fora de les Nacions Unides. Concretament, hi van assistir nou monarques, més de setanta caps de govern i líders d'altres religions i cultures.
Joan Pau II va convertir la figura del Papa, per primera vegada, en un símbol mediàtic de primer ordre.
3. Teresa de Calcuta
La mare Teresa de Calcuta, admirada i estimada arreu del món per la seva feina en favor dels més necessitats, va ser beatificada, precisament, per Joan Pau II, amb qui sempre hi va mantenir una gran complicitat i simpatia pública.
La Mare Teresa de Calcuta va morir ja gran, un 5 de setembre del 1997 i amb 87 anys. El govern de l’Índia va organitzar un funeral d'Estat. El seu fèretre va ser passejat pels carrers de Calcuta, i ho va fer amb el mateix carruatge que, gairebé 50 anys abans, transportó a Mahatma Gandhi.
Al funeral s’hi van acostar fins a un milió de persones, mentre que molts d’altres milions més de persones el van seguir en directe per televisió a tot el món.
4. Lady Diana de Gal·les
Aquest 31 d'agost, es compleixen 27 anys de la mort de la princesa Diana de Gal·les, qui va ser tota una icona de la modernitat. Va morir en un tràgic accident de cotxe pels carrers de París, i el seu comiat va ser un dels grans funerals de la història.
El seu funeral va ser televisat a tot el món i només al Regne Unit, l'audiència màxima va superar els 32 milions d'espectadors. Després de negar-li en un primer moment el funeral d'Estat, el govern britànic va haver de cedir a la pressió pública i donar un tracte especial al funeral. Es va decretar dol nacional i, entre els diferents actes organitzats, es recorda especialment l'adaptació que el seu amic, el músic Elton John, va fer de la cançó Candle in the Wind.
5. Lola Flores
Lola Flores va ser una de les personalitats més potents de l’art musical i interpretatiu de l’Espanya del segle XX. Va morir el 16 de maig del 1995, amb 72 anys i a conseqüència d'un càncer de mama contra el qual va lluitar durant més de 25 anys.
Per la seva capella ardent, ubicada al Centre Cultural de Madrid, hi van passar més de 150.000 persones. El fèretre va romandre obert en tot moment i el seu enterrament va ser tot un esdeveniment públic que es va retransmetre per televisió. En el seu trasllat al cementiri, desenes de milers d'admiradors van plorar i aclamar una artista única i inigualable. El seguici fúnebre va constar de dotze furgonetes carregades de rams i corones de flors. Es diu que els milions de fans van deixar Madrid sense existències de clavells vermells, la flor que sempre rebia quan acabava les seves actuacions.
Altres funerals històrics
La història ha deixat en la memòria col·lectiva d’altres funerals que han estat, per la seva repercussió i per la dimensió de les persones homenatjades, grandíssimes mostres d’afecte, admiració i reconeixement. En són bons exemples els enterraments de Grace Kelly, princesa de Mònaco, el del rei del rock, Elvis Presley o el del rei del pop, Michael Jackson.
Tots ells han estat adeus que avalen una de les citacions que millor defineixen que la mort és part indissociable de la vida: "La mort és el començament de la immortalitat". L'escriptor, orador i polític francès Maximilien Robespierre n'és l'autor.
Imatge principal: Un aficionat de l'equip de futbol argentí River Plate i un altre del Boca Juniors, el seu màxim rival, s'abracen amb motiu de la mort de Diego Armando Maradona.