El 4 de desembre de 1997, Ana Orantes va posar veu a la violència masclista. En el programa de Canal Sur, "De tarde en tarde", presentat per Irma Soriano, Orantes va relatar com havia estat víctima de maltractament durant 40 anys per part del seu exmarit. "He estat quaranta anys que no em podia acostar a una finestra, per si venia un home i em saludava. He hagut de portar coll alt (...) he rebut pallisses un dia, un altre i el del mig també". El seu testimoni va arribar quan ja era lliure, ja que després de denúncies acumulades finalment li van donar la separació per sentència judicial, tot i que la fallada l'obligava a continuar convivint amb ell, en la mateixa casa, però en diferents plantes.

Va ser la primera dona que va exposar el seu cas a la televisió, una entrevista que li va costar la vida perquè només 13 dies després, el 17 de desembre de 1997, el seu exmarit i maltractador, José Parejo, la va assassinar cremant-la viva, després d'una brutal pallissa. Un crim que va marcar un abans i un després a Espanya, que va remoure la consciència social i va posar cara i nom a la violència masclista per situar-la en la primera línia informativa, en una societat que encara buscava intentar justificar a l'assassí. El seu exmarit va ser condemnat a 17 anys de presó per l'assassinat. 

Llei contra la violència de gènere

El cas d'Ana Orantes va desembocar l'any 2004 en l'aprovació de la llei que convertiria la violència de gènere en una qüestió pública. La llei aprovada pel govern de Zapatero va cobrir des de la prevenció i l'atenció assistencial de les víctimes a la tipificació penal dels delictes comesos pels agressors. A més, aquesta llei va establir que aquesta violència és estructural i específica contra les dones. Un dels primers grans èxits d'aquesta norma va ser treure de l'àmbit privat la violència de gènere i el reconeixement en l'àmbit jurídic. La seva entrada en vigor es va traduir en un augment del nombre de denúncies, i va contribuir a crear una sèrie d'eines per ajudar a les víctimes, com el servei d'informació i assessorament telefònic 016.

El primer cop

La participació d'Orantes en el programa va durar 40 minuts en els quals va narrar els cops i les vexacions a les quals l'havia sotmès el seu exmarit durant 40 anys de matrimoni. Ana va explicar com havia començat el seu calvari, ella i el seu exmarit es van casar amb 19 anys, quan feia tres mesos que havien començat la relació. "El meu pare m'ho deia: aquest home no et convé. Deixa a aquest home, no m'agrada per a tu", explicava ella. Ana es va traslladar a viure amb els seus sogres i va assegurar que "la meva sogra tenia una criada, però quan vaig arribar jo, la va fer fora". Des de llavors seria tasca d'Ana. Segons va explicar la primera bufetada arribaria als tres mesos d'estar casats. A la casa, una planta baixa, no hi havia lloc per estendre així que anava i venia casa de la seva mare, "la primera 'guantá' va arribar quan tornava amb la bugada". Va haver d'anar caminant i estava lluny. Segons el seu marit, va trigar massa. 

"Jo no sé parlar, no sé expressar-me", apuntava irònicament recordant les paraules que li deia el seu marit. "He estat petitona, però no lletja, era bonica, ara no valc un duro com diu ell", un home que "em pegava i després em deia que li perdonés, que això no anava a passar més, que no li fes cas a un borratxo. Jo li creia perquè tenia 11 fills [tres d'ells van morir] i no tenia on anar-me'n, havia d'aguantar-ho pallissa sobre pallissa i tot el que em deia". "Em pegava i em feia mal, però més em fa mal el que ha fet amb els meus fills", va confessar. "Ell venia borratxo i no respectava ni la quarantena". L'alcohol, les dones i el joc conformaven el seu patró. "Venia, em donava una pallissa. Perquè estava aquest got així, així no havia d'estar. Si estava la cadira aquí, aquí no havia d'estar la cadira…", relatava la dona. "Era sortir del taller i entrar a la taverna. Venir borratxo perdut", narrava la dona.

En un dels moments més durs del relat, Ana Orantes també va explicar que els seus fills van patir maltractaments, i fins i tot l'acusava d'haver abusat de dues de les seves filles. "Un dia vinc de comprar i em diu una veïna: la teva filla està en el sanatori, s'ha pres un pot de pastilles. Vaig sortir corrent per a veure què havia passat. Em va dir el metge que la nena li havia dit que el seu pare l'estava tocant i que no podia dir-me res perquè sabia que el seu pare em matava a mi a bastonades després". No s'equivocava, Ana va demanar explicacions al seu marit, van discutir. "Em va pegar. Li vaig dir que si li feia alguna cosa a la meva filla li anava a denunciar i li anava a ficar en la presó".

El ball de la polèmica

Ana Orantes va explicar una de les dures situacions que va haver de viure, que va arribar després d'un ball per celebrar el Corpus. El primer dia de festa, el seu marit va anar sol, i segons li van comentar alguns familiars va estar tota la nit ballant amb una dona. El segon dia va acompanyar-lo, i la va deixar asseguda mentre ell tornava a ballar amb la mateixa dona que el dia anterior. Orantes relatava que va començar a sonar un pasdoble i un cosí del seu marit, la va convidar a ballar, ella es va negar "el teu cosí em mata, no, no". Ell va insistir, "ell està ballant amb una altra dona". El cosí, perquè estigués tranquil·la, li va demanar permís al seu marit per a ballar amb ella, va acceptar i finalment, van ballar. 

"Acaba el ball a les sis del matí", explica, "anem caminant...Em va enxampar en un carreró i, amb els punys tancats, em va agafar sobre la paret. Tots els cops de puny me'ls donava en les temples. En molts em deixava mig morta. Em feia el boca a boca. Quan respirava una altra vegada, em donava un altre cop de puny". Un veí que el va veure, el va frenar: "però estàs matant a la teva dona! Si li dones un altre cop de puny vaig a la caserna de la Guàrdia Civil". Ana estava absolutament aïllada pel que aleshores era el seu marit inclòs veia a la seva família d'amagat i tampoc tenia permís per parlar amb ningú. Ell li va prohibir fins i tot ser padrina en les noces d'un dels seus fills. "T'enganxaràs d'un oncle que no coneixes (el padrí), al fet que l'oncle es fregui amb tu. Tu no tens vergonya. No pot ser". Així va acabar el seu relat amb un somriure final. 

"Era dir la víctima soc jo"

Raquel Orantes, la seva filla, que estava present en el plató del programa de Canal Sur, ha assegurat que va sentir molta admiració per la seva mare per "la seva valentia per explicar i analitzar li passava. Per a ella va ser important, era dir la víctima soc jo". En una entrevista aquest dijous a Canal Sur, Raquel ha explicat que Ana havia denunciat el seu exmarit en una infinitat ocasionis, però en aquella època tot el que es feia era arrest domiciliari per a l'agressor amb què era pitjor. A més, si ella se n'anava de la casa era abandó de llar. Segons afirma, per ella i els seus germans és important mantenir el testimoniatge de la seva mare que era "pur amor, generositat, empatia, era un ésser meravellós, un ésser de llum".