Després de concatenar mes rere mes de temperatures record, 2023 s'alça com l'any més calorós d'ençà que hi ha registres. És més, segons l'informe del Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic (CCCS) de la UE, l'any passat va ser el més calorós dels darrers 100.000 anys. De mitjana, el 2023 el planeta ha estat 1,48 °C graus centígrads més calent que la temperatura mitjana del mateix en el període previ a la industrialització. Es tracta d'una xifra molt pròxima a la que es recull en els Acords de París, el gran problema? Els 1,5 °C d'escalfament globals acordats en aquells acords eren per final de segle, no per la primera vintena d'anys del segle XXI. Així doncs, apuntar que no s'estan complint els compromisos climàtics és quedar-se curt.
Samantha Burgess, la subdirectora del CCCS, ha alertat en unes declaracions recollides per The Guardian: "El 2023 va ser un any excepcional, amb els rècords climàtics que van caure com un dòmino. Les temperatures durant el 2023 probablement superen les de qualsevol període en almenys els darrers 100.000 anys". Per altra banda, el director del CCCS, Carlo Buontempo, ha apuntat la gravetat d'aquestes dades que deixen en paper mullat els Acords de París. "Això té conseqüències profundes per a l'Acord de París i tots els esforços humans. Si volem gestionar amb èxit el nostre risc climàtic, hem de descarbonitzar urgentment la nostra economia mentre utilitzem les dades i el coneixement climàtics per preparar-nos per al futur", ha alertat el científic.
L'any dels rècords fatídics
No només s'ha batut el rècord d'any més calorós mai registrat, també s'han esmicolat altres rècords de molts negatius. En l'informe provisional presentat per l'ONU durant la Cimera del Clima (COP28) a Dubai es recollien els indicis que apunten que el 2023 també superarà els rècords històrics de concentració de gasos d'efecte hivernacle mesurats el 2022, que ja era un 150% superior a l'era preindustrial en el cas del diòxid de carboni (CO₂). La concentració de metà (CH4) mesurada el 2022 era un 266% superior a la del període 1850-1900, i la d'òxid nitrós (N2O) un 124%, uns nivells que ja s'han superat aquest any en mesuraments en estacions meteorològiques estratègiques com les de Mauna Loa (Hawaii) o Tasmània (Austràlia).
La cosa no acaba aquí: l'Antàrtida va assolir un mínim històric en l'extensió del seu gel marí amb només 1,79 milions de quilòmetres quadrats al febrer, la xifra més baixa des que es van començar a fer mesures satel·litàries el 1979. Dades igualment inquietants es van registrar a l'Àrtic, on el valor mínim d'extensió a l'any (4,23 milions de quilòmetres quadrats al setembre) va ser el sisè més baix mai registrat, o als Alps europeus, on els mesuraments a Suïssa són catastròfics.
Un altre rècord molt preocupant fa referència a l'augment del nivell del mar. Aquest any s'ha patit una pujada del nivell del mar sense precedents, relacionada precisament amb la fosa de glaceres i masses de gel. Des de l'ONU es va recordar en la presentació d'aquestes dades provisionals que valors de rècord en diferents indicadors han estat acompanyats el 2023 de fenòmens climàtics igualment extrems que han causat grans pèrdues econòmiques i humanes, cas de les inundacions que el cicló Daniel va causar a països com Grècia, Bulgària, Turquia o Líbia.
🌳 Ets compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GreeN on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.