Més de 200 membres del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), concretament 218, han respost aquest diumenge al polèmic manifest de la secció de dret constitucional del mateix Col·legi on es donava suport a la sentència del TSJC que obliga a realitzar el 25% de les hores lectives en castellà a Catalunya. En aquest nou manifest, els 218 advocats mostren el seu "profund rebuig a un comunicat estrictament polític alineat amb les tesis ultranacionalistes espanyoles que tant han ajudat a buidar de contingut les paraules “Constitució” i “constitucionalista” que diuen defensar". 

Alhora, els juristes es mostren sorpresos amb la "manca de contingut jurídic" del manifest ultra, amb la "utilització dels comunicats de l’ICAB per transmetre opinions polítiques", encara que recorden "que no és el primer cop" i el trencament del principi bàsic de "respecte a la presumpció d’innocència".

Els advocats continuen lamentant que el fet que la Junta de l’ICAB no hagi emès cap comunicat rebutjant el manifest ultra provoca "la confusió de la part pel tot" i que critiquen que, "d'aquesta manera, el comunicat de la Secció de Dret Constitucional, esdevé un comunicat polític emparat per l’ICAB".

Per acabar, aquests juristes demanen que respectin als principis rectors de la professió i, apel·lant directament a la junta de l'ICAB i a la degana, Maria Eugènia Gay, el rebuig immediat del to i contingut del comunicat.

Aquest és el manifest i els seus signants:

 

Manifest ultra

Tot plegat es remunta al passat divendres quan la secció de Dret Constitucional del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) va publicar un comunicat contra el Govern per la seva resposta a la imposició del 25% del castellà als centres educatius i per la suposada "desprotecció" de la família del centre  educatiu de Canet de Mar.

En el comunicat, la secció, presidida per l’advocat Francisco Chamorro Bernal, acusa el president Pere Aragonès i el conseller d’Educació, Josep González Cambray, “de negar-se públicament a donar compliment a la sentència” en una matèria curricular, a banda de la de l’idioma, “a més de donar suport a l’equip directriu de l’escola de Canet de Mar”.

La secció també acusa el Govern “de no citar res del que ha succeït amb el nen de cinc anys de Canet, al qual, en les xarxes socials, es proposava aïllar a la seva classe i apedregar la seva casa”. I sosté que “aquesta secció de Dret Constitucional entén que l’actitud adoptada per les autoritats de la Generalitat és d’extrema gravetat i atempta de forma frontal contra el principi de l’Estat de Dret”. I fins i tot s’acusa de desprotecció del menor a l’escola de Canet, en assegurar que “en una democràcia avançada com la nostra s’ha de garantir la protecció integral dels menors contra tota forma de violència i de victimització secundària”.