L'Agència Catalana de Notícies (ACN) ha celebrat aquest dimecres un debat sobre la llibertat d'expressió i la censura, emmarcat en el 20è aniversari de l’agència pública. En la taula rodona a la Fàbrica Estrella Damm de Barcelona hi han participat la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, l'escriptora Estel Solé, el director de la revista satírica El Jueves, Guillermo Martínez-Vela, i també l’il·lustrador Juanjo Sáez. Les seves reflexions han apuntat a la importància de lluitar contra la censura i la temptació de l’autocensura, i també dels límits de la llibertat d’expressió.

La cantautora Judit Nedderman ha posat música a l’inici de l’acte, abans del parlament de benvinguda del director de l’Agència, Marc Colomer.

Colomer s’ha felicitat per la trajectòria de l’ACN com a “tercera pota” del sistema de mitjans públics de Catalunya, i “peça clau de la vertebració del país”. El director ha defensat la voluntat de servei públic i el “compromís amb la cultura, els valors de la democràcia i els drets fonamentals”. Vint anys, ha afegit, “per bastir els fonaments d’una agència posada al dia, rigorosa i integral”, ha afegit.

El director ha fet notar la “manca de normalitat” que viu el país i que, aquest dimecres, ha volgut que el debat coincidís amb la jornada final del judici de l’1-O a Madrid. “Avui falta molta gent que hi hagués estat”.

Autocensura

La cap de Cultura de l’ACN, Violeta Gumà, ha moderat el debat. Isona Passola ha assegurat que el sector cultural català té “un problema molt greu” de manca de regulació i garanties laborals que, almenys en l’àmbit audiovisual, han provocat un gran “desplaçament” de creadors “a Madrid”. Segons ha denunciat Passola, això ha estimulat una “autocensura terrible” en molts creadors en relació amb el procés català. “La gent té gana i a fora hi fa molt fred”, ha considerat, fent notar l’autocensura que ha detectat en els discursos i manifestacions públiques dels catalans que treballen al cinema a “les últimes gales” dels Premis Gaudí.

Guillermo Martínez Vela, que va ser imputat per injúries com a director d’El Jueves per insinuar en un article satíric que els policies desplaçats a Catalunya durant l’1-O van consumir cocaïna, ha convingut que la persecució d’expressions culturals poden fer “calar” el missatge que “no es poden dir segons quines coses”. Especialment, ha dit, en expressions espontànies o amb poca cobertura mediàtica o econòmica. “Casos com el d’El Jueves semblen d’una altra època”, ha lamentat, tot i que el cas s’ha arxivat, tot reconeixent que pel fet de pertànyer a una gran capçalera s’han pogut defensar, a diferència d’altres.

Por

Estel Solé ha demanat més suport públic a la cultura. En cas contrari, ha dit, s’està provocant una certa pèrdua de la llibertat d’expressió. “Hi ha la llibertat, però no hi ha l’oportunitat”, s’ha explicat l’escriptora. “En una setmana de constitució dels equips de govern municipals, això hauria de ser imprescindible”, hi ha afegit.

Sobre el risc d’autocensura, s’hi ha afegit Juanjo Sáez. L’il·lustrador ha manifestat que en el context actual fins i tot ha tingut “por” de realitzar un cartell com el que ha creat per a l’ACN, que reclama ‘llibertat d’expressió’, per si això pot despertar recels a la resta de l’Estat. “Però sempre he pecat d’ingenuïtat i de pensar que amb la por no vas enlloc”.

Els límits sobre la llibertat d’expressió han centrat la segona part del debat, amb posicions enfrontades entre alguns dels convidats. Passola s’ha postulat a favor d’una certa limitació, quant a expressions sobre col·lectius vulnerables o minoritzats es refereix. Contràriament, Solé ha considerat que una societat madura “no n’hauria de voler posar”. Martínez Vela ha coincidit amb l’escriptora, i ha assegurat: “que la cultura et provoqui és bo”.