Un estudi de la Universitat de Barcelona ha revelat que fins a un 10,2% dels homes adults de l'Estat reconeix haver mantingut, almenys una vegada a la vida, alguna conducta de violència sexual que implica menors de 18 anys. Aquest és un dels resultats de la investigació que aquest dimarts presenta el Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA) de la UB a Madrid i que és el primer estudi que quantifica a l'Estat espanyol l'atracció sexual cap a persones de menys de 16 anys i les conductes de violència sexual contra infants i adolescents. L'estudi s'ha fet amb entrevistes a 6.010 homes adults residents a Espanya i diferencia per primera vegada aquestes dues realitats associades, però no equivalents. D'aquesta manera, diuen, es pot identificar on i quan es pot intervenir per evitar que hi hagi víctimes d'aquestes conductes, que suposen una vulneració de drets humans i un problema estructural de salut pública.
Una de les aportacions principals de l'estudi és que mesura de manera separada dos fenòmens que el debat públic tendeix a confondre: l'atracció sexual cap a persones de menys de 16 anys, d'una banda, i la perpetració de conductes de violència sexual contra infants i adolescents, de l'altra. L'estudi els ha avaluat tots dos de manera independent, cosa que, per a l'equip investigador, fa abordable el problema i no el minimitza. Els resultats de la investigació que ha coliderat Pablo Romero, del Grup de Recerca en Victimologia Empírica i Aplicada (VICRIM) de la Universitat Oberta de Catalunya, indiquen que un 22,2% dels participants declara que ha sentit algun grau d'atracció sexual cap a persones de menys de 16 anys des que van arribar a l'edat adulta.
En la majoria dels casos, però, l'estudi indica que "es tracta d'una atracció poc freqüent i secundària a l'atracció cap a persones adultes", ja que el 12,3% situa aquesta atracció en "gairebé mai" i només l'1,9% afirma que l'experimenta la major part del temps o gairebé sempre. L'atracció exclusiva cap a persones menors d'edat, sense atracció cap a persones adultes, és molt minoritària: només el 0,3 % de la mostra. Tanmateix, i com passa amb la resta de dades resultants de l'estudi, els investigadors precisen que, en tractar-se de conductes molt estigmatitzades en la societat, és esperable que "estiguin infrareportades" i que, per tant, les estimacions resultants "s'han de llegir com a conservadores".
Un 10,2% reconeix les conductes contra menors
Pel que fa als participants de l'estudi que han actuat en aquestes atraccions, el 10,2% reconeix haver dut a terme, almenys una vegada a la vida, alguna conducta sexual amb menors de 18 anys. Aquesta xifra baixa fins al 2,8% quan es restringeix a infants i adolescents de menys de 15 anys i fins a l'1,7% quan es refereix a menors de 12 anys. Les dades de l'estudi també confirmen l'associació entre l'atracció i les conductes violentes, ja que els qui la declaren presenten una probabilitat significativament més alta de reportar violències sexuals, però els investigadors indiquen que no és determinista.
El 72,8% dels homes que declaren atracció sexual cap a persones de menys de 16 anys no reporten cap conducta de violència sexual contra la infància o l'adolescència. "Que la majoria de les persones que refereixen atracció no hagi comès cap conducta de violència sexual no rebaixa la gravetat del problema: ens diu on i quan podem intervenir. Oferir ajuda primerenca i confidencial és una mesura de protecció de la infància", assegura Romero, codirector de l'estudi.
L'entorn digital: menys freqüent, però més persistent
Pel que fa a l'àmbit digital, on alguns relats públics situen gran part de la violència sexual contra infants i adolescents, l'estudi indica que aquestes conductes són més freqüents fora d'internet (9,7%) que en l'entorn digital (4,2%). Però l'entorn en línia sí que és clarament majoritari entre els qui reporten aquesta mena de conductes al llarg de la vida i en els darrers dotze mesos, on un 56%, més de la meitat, afirmen haver-ho fet, mentre que un 27% diuen haver-ho fet en l'entorn físic. A més, la proporció d'infants de menys edat és una mica més alta en les conductes en línia. Per aquesta raó, l'estudi conclou que l'entorn digital ha d'ocupar un lloc central en les estratègies preventives.
Quatre línies d'actuació per prevenir
En aquest sentit, l'equip del GReVIA proposa quatre línies d'actuació per prevenir les violències sexuals d'adults contra infants i menors. Per una banda, es proposa explicar amb rigor que atracció i conducta no són equivalents i, a la vegada, transmetre clarament que sentir atracció no justifica cap conducta de violència sexual. Per altra banda, indiquen que s'ha d'incidir en la prevenció i l'orientació a les persones que senten atracció cap a infants o adolescents, amb la necessària formació dels professionals de la salut mental, l'educació, els serveis socials, la justícia i la protecció de la infància per detectar senyals de risc, orientar i derivar.
Finalment, asseguren que cal que hi hagi una recerca estable i periòdica que permeti dissenyar i avaluar polítiques públiques basades en dades empíriques que es complementin amb experiències a escala internacional.
Estudi català en un marc global
De fet, aquest estudi de la UB s'ha desenvolupat en el marc del programa internacional Prevention Global, en col·laboració amb el Centre Moore de Prevenció de l'Abús Sexual Infantil de la Universitat Johns Hopkins, als Estats Units, i que també impulsa l'Institut de Recerca en Salut Mental del The Royal canadenc. El programa Prevention Global té dos objectius: conèixer la magnitud real del problema en diversos països amb un mateix instrument de mesura i identificar quines estratègies funcionen per evitar que el dany es produeixi. L'aplicació a Espanya, a càrrec del GReVIA, permet per primera vegada situar les dades espanyoles en aquest marc comparatiu internacional.
Fins ara, l'evidència disponible a Espanya procedia gairebé exclusivament de dades judicials, dades policials i estudis de victimització, és a dir, d'allò que passa quan el dany ja s'ha produït. Aquest estudi aporta una perspectiva complementària i poc explorada: quina proporció de la població adulta reconeix aquestes conductes i què s'hi associa?, amb un objectiu explícitament preventiu: no es pot prevenir allò que no es coneix. L'estudi recull conductes autoinformades, amb contacte físic i sense, en l'entorn físic i en el digital, i inclou els casos amb adolescents de 16 i 17 anys únicament quan hi ha una diferència d'almenys deu anys amb la persona que respon. D'aquesta manera, en queden fora les relacions sexuals consentides entre persones d'una edat similar, ni que una sigui menor d'edat.