Les piscines són dels millors entreteniments de l'estiu, però també són un focus d'infeccions que poden provocar contagis entre els seus usuaris, com en el freqüent cas dels fongs i els papil·lomes.
Però a més, un dels virus més comuns és el dels mol·luscos contagiosos (VMC), que causen pàpules en forma de petites berrugues a la pell i que porten per nom el de condiloma subcutani. El virus afecta principalment els nens, encara que també es pot produir en adults. Les pàpules són generalment indolores, no piquen i poden afectar qualsevol àrea de la pell, especialment el tronc del cos, els braços i les cames.
Una vegada produïda la infecció, poden passar des de 7 dies fins a 6 mesos fins que apareguin els primers símptomes –les esmentades pàpules–, que solen tenir un diàmetre d'1 a 5 mm. En general, es desenvolupen en petits grups i romanen a la capa superior de la pell, però poden estendre's a altres parts del cos.
La majoria de les persones encomanades sol tenir entre 15 o 20 pàpules, encara que si existeixen problemes amb el sistema immunològic poden aparèixer molts més. El contagi es produeix a través del contacte directe pell amb pell, l'ús de material contaminat com xancletes o tovalloles, o per transmissió sexual. El virus és contagiós fins que desapareixen els bonys. Sense cap tipus d'intervenció, poden desaparèixer als 6 o 12 mesos, encara que en alguns casos romanen fins a quatre anys a la pell.
Els mol·luscos generalment no causen complicacions, més enllà del dolor lleu o la picor a les pàpules. En el cas que es provoquin rascades hi ha un risc d'infecció i propagació del virus, per la qual cosa haurien de prendre antibiòtics. També poden presentar-se complicacions oculars, com la conjuntivitis o la queratitis, quan el virus està al voltant dels ulls.
Encara que al cap del temps desapareix el virus, existeixen diferents tractaments mèdics que poden accelerar la seva desaparició.
- En primer lloc, les cremes tòpiques amb compostos com l'hidròxid potàsic, la cantaridina o l'àcid salicílic.
- També es pot realitzar una intervenció quirúrgica per extreure el mol·lusc des de l'arrel, que es fa amb anestèsia local.
- Altres mètodes són el làser o els inmunomoduladors, encara que un dels més utilitzats és la crioteràpia, que tal com explica l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia, consisteix a disminuir la temperatura dels teixits per sota del llindar de resistència al fred, produint la seva congelació i necrosi. Generalment es fan servir dispositius manuals, amb els quals s'aplica nitrogen líquid a una temperatura de -195,8º C perquè es formin cristalls a l'interior de les cèl·lules i aquestes es trenquin durant el rescalfament. També es pot aplicar sobre la pell un terminal prèviament amarat amb nitrogen líquid.
Respecte a la prevenció, el millor consell és mantenir una bona higiene corporal, evitar els esports de contacte i no compartir articles personals, com a roba, tovalloles o raspalls. En el cas d'estar amb una persona encomanada, no s'han de tocar mai les pàpules i, si això succeís, rentar immediatament les mans amb desinfectant.