La ira i l'ansietat formen part de les emocions humanes i estan estretament vinculats entre si i relacionats amb el nostre instint supervivència. L'ansietat és la preocupació o la por que sent en resposta a una amenaça percebuda. La ira també és una resposta a l'amenaça, però va acompanyada d'una forta sensació de molèstia. D'una banda, exerceixen un paper important en la nostra capacitat per percebre el perill i reaccionar davant d'ell i per un altre causen símptomes físics similars en alliberar poderoses hormones en el corrent sanguini.
Però en aquesta epidèmia d'ansietat en la qual vivim sobretot arran de la pandèmia, en què ambdues emocions poden embargar-nos en el dia a dia i desencadenar-se per experiències quotidianes i cal saber identificar-les per no deixar-nos portar per elles.
Quan presentem ira i ansietat, el cos segrega hormones com el cortisol i l'adrenalina, que ens preparen des de temps immemorials per lluitar o fugir. En aquells moments s'experimenten símptomes com a ritme cardíac elevat, opressió al pit, tensió muscular, ràfegues de calor, símptomes gastrointestinals o mals de cap tensionals. Aquests símptomes es dissiparan ràpidament en circumstàncies normals. Però si té problemes d'ira o ansietat a llarg termini, l'alliberament d'aquestes hormones una vegada i una altra pot provocar problemes de salut.
Els psicòlegs han equiparat tant l'ansietat com la ira amb la pèrdua de control. En altres paraules, quan s'enfronta a un factor estressant amb l'una persona assegui que no està preparat per enfrontar-se a ell, en primer lloc se sent ansietat i si se sent encara més amenaçat, aquesta ansietat pot transformar-se ràpidament en ira.
En ambdós casos, un estímul extern amenaça la sensació de seguretat i control sobre el seu entorn. La ira pot ser simplement una versió de l'ansietat amb més càrrega química. També des de la psicologia s'ha analitzat com la ira pot estar en l'arrel de l'ansietat: les persones que no han après a expressar la ira de manera constructiva poden experimentar una ansietat prolongada.
El problema és que la ira i l'ansietat excessives poden ser perjudicials per a la salut física i mental. Poden provocar problemes respiratoris, migranyes, patologies cardíaques, fatiga, hipertensió arterial o insomni. De vegades, la ira també està relacionada amb altres trastorns, com el d'oposició desafiadora, la bipolaritat, el narcisisme, el trastorn límit de la personalitat o el trastorn narcisista. L'ansietat també s'ha associat amb una sèrie d'altres afeccions, com el trastorn obsessiu compulsiu, la depressió, el trastorn d'estrès posttraumàtic o les fòbies.
Quan els sentiments es prolonguen i interfereixen amb la vida diària, és necessari anar a l'especialista. I particularment també es poden adoptar estratègies que funcionen per calmar l'ansietat i també són efectives per controlar la ira. És el cas de l'exercici físic, tècniques com la meditació o el mindfulness o la respiració, com demostra aquest estudi.