Aquest mes de març farà dos anys que va començar la pandèmia que ha sacsejar les nostres vides i més de la meitat de la població mundial ja està vacunada contra la covid. La campanya de vacunació ha estat molt desigual arreu del planeta i mentre alguns països esperen amb ànsia l’arribada de fàrmacs, altres pensen una quarta punxada. Alguns territoris ja han administrat la quarta dosi contra el coronavirus, però a casa nostra el debat segueix obert. Què diuen les autoritats europees i què pot passar?
Si ens fixem en els precedents, hi ha pocs països que ja hagin aprovat el quart vaccí. Israel va ser el primer territori a fer-ho en fase d’estudi, però, de moment, només s’ha vacunat als majors de seixanta anys, el personal sanitari i els pacients immunodeprimits un cop hagin transcorregut sis mesos després de rebre la tercera. Després, els va precedir Xile, que va passar directament a la fase d'acció i va començar la campanya de la quarta dosi a mitjans de febrer, així com la República Dominicana, que va aplicar els mateixos criteris. El darrer país que s’ha sumat a la llista és Suècia, on els experts recomanen que s’apliquin als majors de vuitanta anys.
Què passa a Europa?
A casa nostra, de moment, no es preveu una quarta punxada a curt termini. L'Agència Europea de Medicaments ha apuntat aquest dimarts que veu "raonable" estudiar l'administració d'una quarta dosi de la vacuna contra el coronavirus en aquelles persones que tenen un sistema immunitari deprimit. En canvi, sobre si aquesta nova dosi de reforç s'ha d'inocular a la població general, l'EMA sosté que "no hi ha dades ni evidències" que sigui necessari. En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat l’Organització Mundial de la Salut, que “no veu prou evidència perquè sigui necessari" i assegura que “es veurà més endavant”.
EFE
Als Estats Units, la situació és similar. L'Administració d'Aliments i Medicines dels EUA (FDA, per les sigles en anglès) està analitzant contínuament les dades per concloure si cal o no una quarta dosi, però de moment consideren que és prematur. En aquest sentit, apunten que si calgués, és possible que s’administrés de cara a la tardor, ja que coincideix amb l'administració de vacunes contra la grip, cosa que podria ser convenient per a les persones i té sentit científicament perquè els virus respiratoris, com el coronavirus, tendeixen assolir el punt màxim als mesos d’hivern. En aquesta mateixa línia es va pronunciar Marco Cavaleri, de l'EMA, que la setmana passada va assenyalar que els reforços podrien arribar als grups de risc quan "arribi el fred", tal com passa amb la grip, perquè faria "incrementar la resposta d'anticossos quan més ho necessitem".
Pel que fa a quina vacuna s'aplicaria en cas de quarta dosi, tot apunta que també es farà servir un sistema heteròleg, és a dir, que es combinaran vacunes com ha passat amb les terceres dosis. Segons les autoritats, s'ha comprovat que "és un èxit".