L'OMS ja va decidir el passat mes de maig rebatejar les variants Covid-19 que anessin apareixent per no mencionar-les amb un nom científic, basat en una nomenclatura difícil de pronunciar. La inspiració ve basada en l'alfabet grec però la nova variant sud-africana ha patit un canvi de nom que no era l'esperat.
Òmicron no era el nom predestinat però l'OMS s'ha saltat dues lletres, que no han estat usades per anomenar cap altra variant del coronavirus. Així doncs, ha decidit no fer servir la lletra Nu, perquè, segons l'organisme, "es confon molt fàcilment amb new". Tampoc no es va optar per Xi, ja que és un nom comú a la Xina i aquesta organització ho hauria considerat ofensiu.
Un panell d'experts de l'OMS va recomanar fer servir lletres de l'alfabet grec per referir-se a les variants, "que seran més fàcils i pràctiques de discutir per audiències no científiques". La finalitat? "Cap país ha de ser estigmatitzat per detectar i reportar variants", ha subratllat Maria Van Kerkhove, líder tècnica de la Covid-19 i epidemiòloga de l'OMS. Fins ara, tenim cinc noms:
- Variant B.1.351: detectada per primera vegada al maig de 2020 a Sud-àfrica, va ser etiquetada com a beta. S'ha demostrat que és un 50% més transmissible i evadeix el tractament amb anticossos monoclonals duals.
- Variant B.1.1.7: detectada per primera vegada al setembre de 2020 al Regne Unit, va ser etiquetada com a alfa. Aquesta variant del coronavirus és altament transmissible i ja s'ha detectat en una vuitantena de països.
- Variant B.1.617.2: detectada per primera vegada a l'Índia, l'octubre del 2020, va ser etiquetada com a delta. Un document dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties, indica que és tan transmissible com la varicel·la, cada persona infectada en contagia fins a vuit o nou, de mitjana.
- Variant P.1: detectada per primera vegada al novembre de 2020 al Brasil, va ser etiquetada com a gamma. S'ha demostrat que eludeix els efectes del tractament amb anticossos monoclonals.
- Variant B.1.1.529: detectada per primera vegada al novembre de 2021 a "múltiples països" ha estat etiquetada com a òmicron.
Propera variant?
L'abecedari o alfabet grec consta de 24 lletres, dividides en majúscules i minúscules i utilitzades de la mateixa manera que l'actual alfabet nostre, és a dir; per formar paraules i fer certes representacions. Es va desenvolupar al voltant del segle IX aC a partir de l'alfabet fenici i va servir com a base per a l'alfabet llatí del qual provenen una gran part dels idiomes de l'actualitat.
Actualment tant els números com l'alfabet grec antic continuen sent àmpliament utilitzats, especialment en la creació de denominacions en àmbits com la ciència, les matemàtiques i la tecnologia. Si mirem la llista, la propera variant s'hauria d'anomenar Pi. I si ens fixem en la utilització de noms i com l'OMS ha decidit no batejar amb noms com Xi o Nu, caldrà veure si tindrà el mateix criteri a l'hora de descartar-ne d'altres com Eta.
Imatge de l'abecedari grec
L'expansió d'òmicron
En la llista de països que ja han confirmat l'arribada de la darrera variant òmicron, l'últim en sumar-se ha estat França. Les autoritats franceses han informat aquest diumenge del monitoratge de vuit casos sospitosos de contagi, després que el ministre de Salut, Olivier Véran, reconegués hores abans que la detecció del primer cas era "qüestió d'hores. S'han identificat vuit possibles casos al territori nacional", ha confirmat.
Per la seva banda, aquest matí, la portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha descartat que hi hagi cap cas confirmat a l'Estat espanyol: "El nostre país és segur. Espanya és el país amb menys afectació. No hi ha cap cas", ha assegurat a Televisió Espanyola. I ha afegit: "Hem actuat amb celeritat aquest cap de setmana. S'han publicat diferents ordres que tenen a veure amb l'arribada de ciutadans que hagin passat per altres països afectats per aquesta variant".
Fotografia de portada: imatge de recurs del director de l'OMS, el Doctor Tedros, amb el Ministre de Salut del Kzahstan, Alexey Tsoy