Nova fita a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. El  centre ha aconseguit extreure els pulmons en una aturada cardíaca controlada a un nadó per trasplantar-los a un receptor pediàtric. Aquest és cas d'en Lleïr, de dos anys i que fins ara estava en llista d'espera pel trasplantament dels dos pulmons. És la primera vegada que es fa una operació com aquesta a l'estat espanyol, que també és molt poc habitual en infants arreu d'Europa. 

L'esmentada a aturada cardíaca controlada, o asistòlia controlada, es practica en pacients sense esperança de vida que estan a l'espera que se'ls retiri el suport vital. En una situació com aquesta, els òrgans estan més ben preservats que en el cas de mort encefàlica o en una asistòlia no controlada, per exemple, quan la parada cardiorespiratòria té lloc fora d'un centre hospitalari i les maniobres de reanimació són en insuficients.

Procediment poc habitual 

En processos com aquest, el donant es trasllada a quiròfan, se li retira el suport vital i s'espera que es produeixi l'asistòlia, és a dir, que el cor deixi de bategar. La tècnica que es fa servir per a l'extracció en criatures és la mateixa que en pacients adults, però en pacients pediàtrics és un procediment gens habitual a Europa, fonamentalment perquè l'estructura i els teixits no són iguals.

A més, segons explica la doctora Irene Bello, del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d'Hebron, la resistència a la isquèmia, la fase entre el moment en què s'interromp la circulació de l'òrgan fins que es restitueix novament en el cos del receptor, és diferent en els infants: "En donants tan petits, no sabem quant de temps poden estar els teixits sense rebre oxigen, de manera que hem de fer la cirurgia de l'extracció dels pulmons al més ràpidament possible."


Receptor amb cardiopatia congènita

La doctora Laura Romero, que va practicar la intervenció, juntament amb la doctora Leire Sánchez, ha explicat que en el cas d'en Lleïr,  "l'empelt era perfecte", ja que "s'havia fet l'extracció a quiròfan i els pulmons arribaven en un estat òptim". Amb tot, però, en aquest cas hi havia una dificultat afegida, diu Romero: "La segona intervenció del procés, és a dir, el trasplantament, va ser més complexa perquè el nadó receptor té una cardiopatia congènita i per poder fer el trasplantament va ser necessari remodelar el cor amb la col·laboració de l'equip de cirurgia cardíaca pediàtrica."

Concretament, en Lleïr tenia una hipoplàsia i estenosi de venes pulmonars, una cardiopatia congènita que acaba requerint un trasplantament de pulmons.

Nens en llista d'espera 

Tot i que en la població infantil és molt més infreqüent que en població adulta necessitar trasplantaments de pulmó, aquesta intervenció exitosa obre ara un nou camp, segons explica el doctor Alberto Jáuregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar. En aquest sentit Járuegi explica que "hi ha nens i nenes que estan en llista d'espera, i els donants són molt escassos. Per això és important poder ampliar les opcions de donants a través d'aquest procediment d'asistòlia controlada."