Arribada una determinada edat, saber quant en viurem és un dels desitjos encara no complerts de la medicina. Aquesta capacitat de predicció ajudaria els metges a plantejar tractaments específics per als seus pacients en funció del que assenyalessin les dades.
Ara, un nou estudi que ha analitzat els biomarcadors a la sang ha conclòs que la ciència serà capaç de predir la mortalitat dels éssers humans amb una precisió considerable aviat. Fins al moment la medicina ha aconseguit predir-la amb un cert grau d'encert dins de l'últim any de vida del pacient però la investigació assegura que es produiran importants avenços en un futur proper.
L'estudi
Un equip d'investigadors ha realitzat un estudi publicat a la revista Nature Communications en el qual afirmen creure que es troba al bon camí per al desenvolupament d'una eina que sigui capaç de predir l'esperança de vida de manera confiable mitjançant una anàlisi de sang.
Segons diuen els científics, la predicció podrà establir-se a 5 o 10 anys vista. Un increment en el coneixement de l'horitzó temporal de vida de les persones, que permetria que els metges tinguessin moltes més dades a l'hora de decidir quin tipus de tractament seria el més adequat per a cada pacient.
Incògnites com si un malalt necessita d'una cirurgia, un tractament farmacològic o si al contrari el que necessita és un tractament pal·liatiu, deixarien de dependre només en l'experiència, la intuïció o l'ull clínic del metge amb unes anàlisis tan concretes com les que s'apunta que es convertiran en una realitat a mitjà termini.
Així mateix, les anàlisis servirien al seu torn perquè els metges poguessin monitorar com afecta una operació en el risc de mortalitat d'un determinat grup de malalts sense haver de realitzar els assajos de prova i error que es duen a terme avui dia perquè la medicina aconsegueixi avançar.
La complexa predicció de la longevitat
Científics britànics i neerlandesos es van unir a fi de provar d'identificar qualsevol biomarcador a la sang que pogués ajudar a abordar aquest aspecte. Es tracta del treball|feina més gran de la seva classe, per al qual van recopilar dades de 44.168 persones d'entre 18 i 109 anys. Durant el període de seguiment de l'estudi, 5.512 d'aquestes persones van morir.
Després d'identificar marcadors metabòlics associats a la mortalitat, van crear un sistema de puntuació a fi de predir la mort d'una persona. A continuació van comparar el sistema amb un model basat en factors de risc, per a la qual cosa van aconseguir dades de més de 7.500 persones, de les quals un 16% van morir durant el procés. Aquest primer garbellament va servir per reduir el nombre de metabòlits fins a quedar-se amb només 14 biomarcadors associats amb independència de la mortalitat. Entre ells es trobaven la glucosa, la fenilanina, el lactato, la histidina i la leucina, per esmentar-ne alguns.
Van ser capaços de demostrar que la combinació de biomarcadors podria predir la mortalitat en ambdós sexes i en diversos grups d'edat, concloent que onze dels catorze biomarcadors havien mostrat associacions consistents amb la mortalitat en tots els nivells.
Malgrat que s'han realitzat diversos estudis d'aquest estil anteriorment, aquesta ha estat la primera vegada que els investigadors han estat capaços de demostrar la capacitat de predicció en combinar biomarcadors en un model. Tot i així, els investigadors no neguen que de moment el seu estudi presenta certes limitacions. Un d'ells és que només van ser capaços d'analitzar uns centenars dels milers de metabòlits que es troben al sèrum humà.
Els autors creuen que incloure més metabòlits en futures anàlisis donaria com a resultat la identificació de molts més biomarcadors associats amb la mortalitat i, per tant, una millor predicció dels riscos. En paraules dels científics, "hi ha l'esperança de què en el futur proper puguem entendre els biomarcadors que poden modificar-se, potser ajudant les persones a millorar el seu estil de vida o mitjançant medicaments, per reduir el risc de mort abans d'un deteriorament significatiu de la salut."