Es tracta d'un clàssic per a bona part de la població. Cuidar l'alimentació i portar un horari regular d'àpats entre setmana, per després arribar a la fi de setmana i canviar totalment els hàbits. Un nou estudi realitzat a Catalunya conclou que aquest patró acaba derivant en un augment a l'índex de massa corporal (IMC). Els autors es refereixen a aquest comportament com a "desfasament horari de menjar" i afirmen que pot ser fisiològicament tan perjudicial com el jet-lag.
El treball| científic ha estat dut a terme a la Universitat de Barcelona i s'ha publicat a la revista Nutrients. Els autors van analitzar les dades de 1.106 estudiants de pregrau i postgrau entre les edats de 18 i 25 anys que van registrar els seus horaris d'alimentació de cap de setmana durant l'any escolar.
Durant la investigació, que va tenir lloc entre 2017 i 2019, es van prendre mesures d'altura i pes de tots els joves per fer un seguiment, possiblement el primer que es realitza per estudiar l'efecte sobre l'obesitat dels canvis en l'horari d'àpats entre setmana i caps de setmana.
A partir de les respostes dels estudiants, els investigadors van poder determinar moltes dades: des de l'horari en el qual menjaven durant la setmana i els caps de setmana, la durada de la ingesta, la quantitat, el tipus d'alimentació... Els experts van descobrir que aquells amb un desfasament horari que superava les 3,5 hores de mitjana entre els àpats realitzats entre setmana i el cap de setmana tenien valors d'IMC més alts. L'àpat que més desfasament horari tenia va ser l'esmorzar. El 64% dels participants menjava més d'una hora més tard en l'esmorzar cada cap de setmana, xifra que va superar les 2 hores per al 22%.
L'estudi fa recalcament en la importància del cicle circadiari, que funciona com una espècie de rellotge en el nostre organisme que és organitzat com una màquina precisa preparada per desencadenar la mateixa resposta fisiològica i metabòlica a la mateixa hora del dia, tots els dies del setmana. Per tant, els horaris fixos d'alimentació i son ajuden el cos a organitzar-se i promouen l'homeòstasi energètica, que és la responsable de mantenir un equilibri entre la quantitat d'energia emmagatzemada en forma de greix corporal i la destrucció de la mateixa.
L'autora principal del treball, María Izquierdo Pulido, de l'Institut de Nutrició i Seguretat Alimentaria de la Universitat de Barcelona, subratlla una qüestió de vital importància: la relació que existeix entre aquest rellotge biològic i la forma en què el cos processa els aliments.
Quan la ingesta es realitza regularment, el rellotge circadiari possibilita que les vies metabòliques del cos assimilin els nutrients de forma correcta. Tanmateix, quan els aliments es prenen a una hora inusual, es modifiquen les funcions metabòliques del cos. Tot i que encara fa falta més investigació sobre això, aquest estudi posa de manifest que mantenir un horari regular és molt beneficiós. Per això, a més de la dieta i l'exercici físic, els horaris d'alimentació regulars són fonamentals per lluitar contra l'obesitat.