Moltes persones que viuen sota un estat d'estrès important, poden acabar desenvolupant una depressió. Però científicament parlant, encara fa falta investigar molt per descobrir el vincle entre ambdues afeccions. Una recent investigació duta a terme per experts de l'Institut Karolinska de Suècia ha identificat una proteïna al cervell que és important tant per a la funció de la serotonina, substància reguladora de l'estat d'ànim, com per a l'alliberament d'hormones de l'estrès, almenys en ratolins.
Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista Molecular Psychiatry, i els investigadors estan d'acord que té importants implicacions per al desenvolupament de nous fàrmacs per a la depressió i l'ansietat. La ciència ja ha demostrat en altres estudis que una proteïna anomenada p11 juga un paper important en la funció de la serotonina, un neurotransmissor al cervell que regula l'estat d'ànim. Segons s'ha descrit, les persones que pateixen depressió tenen nivells més baixos d'aquesta proteïna p11 al seu cervell, i els ratolins de laboratori amb nivells reduïts de p11 mostren un comportament similar a la depressió i l'ansietat.
Alguns antidepressius que es poden trobar al mercat, poden elevar els nivells de p11 en ratolins. Ara, aquest nou estudi demostra que la p11 afecta també l'alliberament de cortisol, l'hormona de l'estrès, en modular l'activitat de neurones específiques a l'hipotàlem de l'àrea del cervell. A través d'una via de senyalització completament diferent que s'origina en el tronc de l'encèfal, la p11 també afecta l'alliberament d'unes altres dues hormones de l'estrès, l'adrenalina i noradrenalina.
De moment, les proves s'han dut a terme només en ratolins, però s'ha pogut comprovar que els animals amb deficiència de p11 reaccionen més fortament a l'estrès, amb una freqüència cardíaca més alta i més signes d'ansietat, en comparació amb els ratolins amb nivells normals d'aquesta proteïna.
Els científics de l'Institut Karolinska recorden que una resposta anormal a l'estrès pot precipitar o empitjorar una depressió i causar un trastorn d'ansietat i una malaltia cardiovascular. Per tant, és important esbrinar si el vincle entre la deficiència de p11 i la resposta a l'estrès que han pogut comprovar als ratolins també es pot aplicar a les persones.
L'objectiu del present estudi és avançar en el desenvolupament de fàrmacs nous i més eficaços per fer front a la depressió, una de les causes d'incapacitat més importants al món. Existeix una gran necessitat de nous tractaments perquè els antidepressius actuals no són prou eficaços en gaires pacients.
Amb aquest nou descobriment, es podria treballar en l'administració de fàrmacs que millorin l'expressió localitzada de la proteïna p11, de manera que s'elevin els nivells. De fet, ja s'estan realitzant diversos experiments en models animals amb depressió. Un altre enfocament interessant implicaria el desenvolupament de fàrmacs que bloquegin l'inici de la resposta de l'hormona de l'estrès al cervell.