En els últims anys, la immunoteràpia s'ha convertit en una estratègia prometedora per tractar el càncer. Consisteix en l'estimulació del sistema immunològic del cos per destruir les cèl·lules tumorals, però té un problema: només funciona per a uns quants tipus de càncer.
Per això cobra més importància encara si cap una nova investigació duta a terme per experts de l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), que ha descobert una nova manera de reactivar el sistema immunològic per atacar els tumors que permetria ampliar l'ús de la immunoteràpia contra més tipus de càncer.
La novetat d'aquesta nova estratègia consisteix a eliminar les cèl·lules tumorals del cos, tractar-les amb medicaments de quimioteràpia i després tornar a col·locar-les al tumor. Quan s'administren juntament amb medicaments que activen les cèl·lules T, aquestes cèl·lules canceroses fetes malbé semblen actuar com un senyal que estimula a les cèl·lules T del sistema immunològic i les incita a actuar.
En estudis amb ratolins, els investigadors han pogut demostrar que aquest tractament podria eliminar completament els tumors en gairebé la meitat dels animals tractats, un augment considerable per a aquest tipus de teràpia.
La investigació es basa en una classe de medicaments que s'utilitza actualment per a la immunoteràpia contra el càncer, els inhibidors del bloqueig dels punts de control, que treuen el fre a les cèl·lules T que s'han "esgotat" i no poden atacar els tumors. Aquests medicaments han demostrat ser eficaços en el tractament d'alguns tipus de càncer, però no funcionen contra gaires d'altres.
Els experts del MIT es van proposar de provar de millorar el rendiment d'aquests medicaments combinant-los amb medicaments de quimioteràpia citotòxics, amb l'esperança que la quimioteràpia pogués ajudar a estimular el sistema immunològic per matar les cèl·lules tumorals. Es basa en un fenomen conegut com a mort cel·lular immunogènica, en el qual les cèl·lules tumorals mortes o moribundes envien senyals que atreuen l'atenció del sistema immunològic.
L'equip del MIT va començar tractant les cèl·lules canceroses amb diversos medicaments de quimioteràpia diferents, en diferents dosis. Vint-i-quatre hores després del tractament, els investigadors van agregar cèl·lules dendrítiques a cada placa, seguides 24 hores després per les cèl·lules T. Luego, van mesurar com les cèl·lules T podien matar les cèl·lules canceroses. Per a la seva sorpresa, van trobar que la majoria dels medicaments de quimioteràpia no van ajudar gaire. I els que sí que van ajudar van semblar funcionar millor en dosis baixes que no van matar gaires cèl·lules.
Més tard, els investigadors es van adonar de per què era així: no eren les cèl·lules tumorals mortes les que estimulaven el sistema immunològic; en canvi, el factor crític van ser les cèl·lules que van resultar fetes malbé per la quimioteràpia, però que encara estaven vives.
Els medicaments que semblen funcionar millor amb aquest enfocament són els que causen dany a l'ADN. Els investigadors van demostrar que quan es produeix un dany en l'ADN de les cèl·lules tumorals, s'activen les vies cel·lulars que responen a l'estrès. Aquestes vies emeten senyals que provoquen que les cèl·lules T entrin en acció i destrueixin no només les cèl·lules lesionades, sinó també les cèl·lules tumorals properes.
En estudis de ratolins amb melanoma i tumors de mama, els investigadors van demostrar que aquest tractament va eliminar els tumors per complet al 40 per cent dels ratolins. A més, quan els investigadors van injectar cèl·lules canceroses en aquests mateixos ratolins diversos mesos després, les seves cèl·lules T les van reconèixer i les van destruir abans que poguessin formar nous tumors.