Un estudi elaborat pel consorci europeu PEACE, que ha comptat amb la participació del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), demostra que una teràpia triple sistèmica —consistent a combinar tres fàrmacs— genera beneficis importants en el tractament del càncer de pròstata metastàtic. Aquesta investigació avaluava la seguretat d'incorporar l'abiraterona (fàrmac inhibidor de la biosíntesi d'andrògens de segona generació) amb la prednisona i docetaxel (fàrmac de quimioteràpia). Les dades de l'estudi, publicat a la revista científica The Lancet, conclouen que aquesta teràpia és capaç de millorar tant la supervivència lliure de progressió com la supervivència general.

En la investigació hi van participar 1.173 pacients, dividits en diversos grups per poder constatar quina de les combinacions d'aquestes teràpies oferia un millor resultat. El doctor Joan Carles, un dels autors de l'estudi i responsable del Grup de Tumors Genitourinaris, del SNC i Sarcoma del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, ha assenyalat que la intensificació primerenca del tractament és més efectiva que l'ús dels tractaments que es fan servir de manera seqüencial quan la malaltia esdevé resistent. En estudis previs, ja s'havia provat l'eficàcia d'aquests tractaments en els pacients amb càncer de pròstata resistent a la castració com a hormosensible metastàtic. La diferència amb l'estudi actual radica en el fet que, ara, aquest tractament s'ha plantejat des de l'inici de manera combinada i no seqüencial. Segons els resultats obtinguts, la combinació més exitosa és la que s'administra l'abiraterona amb prednisona juntament amb la privació d'andrògens i docetaxel.

Baixa el risc de mortalitat

L'informe apunta que, amb aquesta teràpia, el risc de progressió de malaltia es redueix en un 50%. Això es tradueix en què es passa de 2,05 anys de mitjana sense progressió de l'afecció fins als 4,46 anys. Paral·lelament, cau el risc de mortalitat en un 25%. Per a més inri, amb la deprivació androgènica s'assolien els 36 mesos de supervivència, xifra que pujava a 42 mesos si s'afegia quimioteràpia, als 53 quan el tractament supressor es combinava amb abiraterona i, ara, als 60 amb la combinació dels tres fàrmacs. Com que aquests ja havien estat provats, això permetrà que la seva implementació a la pràctica clínica pugui fer-se gairebé de manera immediata per poder tractar la malaltia.

Aquest estudi s'ha efectuat a pacients amb càncer de pròstata metastàtic de novo, és a dir, aquells que, quan reben el diagnòstic, ja presenten la malaltia en estadi de metàstasi. El que queda per aclarir és si aquesta triple teràpia pot beneficiar els pacients metacrònics, que són els que pateixen lesions metastàtiques després que hagi transcorregut un temps des del diagnòstic d'un primer tumor. En tot cas, es preveu realitzar una anàlisi al respecte quan s'arribi al nombre planificat prèviament d'esdeveniments de supervivència general i supervivència lliure de progressió en els homes que presenten disseminació metastàtica de baix volum.