La majoria dels nens diagnosticats amb trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) no superen el trastorn amb l'edat, com comunament es creu. De fet, es manifesta en l'edat adulta de diferents maneres i augmenta i disminueix al llarg de la vida, segons un estudi publicat a la revista American Journal of Psychiatry.

Els autors de l'estudi, provinents de 16 institucions dels Estats Units, el Canadà i el Brasil expliquen que el TDAH és un trastorn neurobiològic que generalment es detecta per primera vegada en la infantesa i que es creia des dels anys 90 que persisteix fins a l'edat adulta en aproximadament el 50% dels casos. Però aquest estudi va trobar que només el 10% dels nens el superen per complet.

"Encara que es poden esperar períodes intermitents de remissió en la majoria dels casos, el 90% dels nens amb TDAH van continuar experimentant símptomes residuals en l'edat adulta jove", asseguren. En aquest estudi es va seguir un grup de 558 nens amb TDAH durant 16 anys, des dels 8 fins als 25 anys. Es van avaluar, cada dos anys, per determinar si tenien símptomes de TDAH. Els investigadors també van preguntar als seus familiars i mestres sobre els seus símptomes.

El TDAH es caracteritza per dos grups principals de símptomes, els relacionats amb la falta d'atenció que s'expressen com a desorganització, oblit i dificultat per concentrar-se en la tasca. També són els símptomes hiperactius i impulsius. En els adults, aquests últims es manifesten més com a impulsivitat verbal, dificultat per prendre decisions i no pensar abans d'actuar. El trastorn afecta les persones de manera diferent i es veu diferent segons la fase de la vida en la qual es trobi la persona. Si bé moltes persones poden experimentar símptomes similars al TDAH, s'estima que el trastorn afecta aproximadament del 5% el 10% de la població.

Atabalat

Els investigadors encara han de trobar les causes que poden provocar brots de símptomes de TDAH en l'edat adulta de forma més intensa. Segons els experts pot ser l'estrès, l'entorn inadequat i no tenir un estil de vida saludable quant a patrons de son adequat, alimentació saludable i exercici regular. A més, si una persona no aprèn a controlar els símptomes i a comprendre què és el que li funciona millor, és probable que tingui més brots.

Els investigadors van trobar que la majoria de les persones que tècnicament ja no compleixen els criteris de TDAH en l'edat adulta encara tenen alguns rastres de TDAH, però les hi arreglaven bé per si mateixes.

"La clau és trobar un estudi o una passió vital amb què el TDAH no interfereixi", asseguren. Moltes persones creatives tenen TDAH i èxit professional. En canvi, solen tenir més problemes en estudi orientats a estar quiets tot el dia o amb estudis molt minuciosos. El consell és buscar ajuda professional qualsevol que sigui l'edat quan els símptomes causin un problema en la vida. Això inclou no rendir al màxim, problemes amb altres persones, tenir dificultats per portar-se bé, dificultat per mantenir relacions saludables a llarg termini amb éssers estimats i amics, i incapacitat per completar les tasques diàries bàsiques, ja sigui criança dels fills, l'economia, o simplement mantenir la llar organitzada.