Què preval abans: l'ús obligatori de la mascareta o la voluntat de no portar-la per contagiar-se i aconseguir una immunitat no confirmada? Aquest és el plantejament que s'ha fet el Tribunal Suprem arran del recurs plantejat per un ciutadà. La Sala III, del Contenciós-Administratiu, ha desestimat el recurs d'aquest ciutadà contra l'Ordre del Ministeri de Sanitat 422/2020, de 19 de maig, que va regular les condicions de l'ús obligatori de la mascareta durant la situació de crisi ocasionada per la Covid, i que el recurrent considerava que vulnerava, entre d'altres, els seus drets fonamentals a la integritat física i moral i a l'honor.

La Sala respon que és "legítima" la disposició ordenant l'ús de mascareta en raó que, en l'actual estat de coneixement de propagació del virus, és "necessària i proporcionada" per aconseguir la finalitat d'interès general de protecció de la salut, en base a una mesura que pot contenir la progressió de la pandèmia. Raona que els hipotètics riscos sempre seran menors que el benefici de la prevenció obtinguda, sense perjudici que la norma exclou l'ús obligatori de les mascaretes en determinats casos. 

D'altra banda, el Suprem recorda que en l'ús obligatori de la mascareta no es troba concernit el dret al consentiment informat. I destaca que, en qualsevol cas, ha de prevaler l'objectiu constitucional de protecció de la salut de tots, tal com recorda l'article 43 de la Constitució, que comprèn la integritat física i moral.

La Sala exposa, en contra del que assenyala el recurrent, que l'impediment de contagiar--se mitjançant l'ús de mascaretes no lesiona el dret a la integritat física i moral a l'impedir obtenir immunitat per mitjà del contagi. També recalca que la salut dels ciutadans és un element essencial de l'interès general que han d'atendre els poders públics.

La comunitat per davant del dret individual

La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Celsa Pico, part de la presumpció que les mesures adoptades pels poders públics tendeixen a la supervivència de la comunitat, i entre aquestes mesures es troba l'ús generalitzat de mascaretes com a "barrera de protecció", que també han estat adoptades per altres estats membres de la Unió Europea i molts països de món. 

Així mateix, nega l'existència de desviació de poder per haver-se seguit en aquesta matèria les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Pel que fa al dret a l'honor i la pròpia imatge al·legat pel recurrent pel fet que el rebuig a l'ús de màscares sigui objecte de crítica, la Sala recorda que, d'acord amb la doctrina constitucional sobre aquests drets, això entra en l'àmbit de la polèmica sobre una qüestió d'actualitat sense que pugui qualificar-se, d'entrada, com un deshonor.

Pel que fa a el dret a rebre informació veraç, els magistrats expliquen que constitueix un dels eixos centrals de la formació d'una opinió pública lliure, destacant que cap esment fa la demanda sobre vulneració d'accés ràpid a les dades de la pandèmia i a la seva qualitat ni tampoc a la necessitat d'informació fiable dels poders públics per enfrontar-se a la situació.

Finalment, la sentència esmenta que en el moment present, l'ús obligatori de mascareta gaudeix de cobertura superior a la norma reglamentària. I ho marca l'article 6 del Reial decret llei 21/2020 de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid.