El Tribunal Suprem s'ha desmarcat de la Fiscalia i es mostrarà a favor d'investigar la gestió de la pandèmia del coronavirus, tot i que, no obrirà una causa penal contra els membres del govern espanyol.
La Fiscalia havia rebutjat dur a terme aquesta investigació però, per contra, l'Alt Tribunal ja està ultimant la redacció de la interlocutòria que donarà resposta a la vintena de querelles contra membres del govern espanyol per la gestió de la crisi sanitària, segons ha pogut saber El Mundo.
Indicis de delictes
El Suprem veu indicis de delictes en algunes actuacions del govern espanyol i per això creu que alguns dels fets denunciats pels querellants s'han d'investigar. Si més no, l'Alt Tribunal no preveu obrir procediments contra els ministres i el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez.
El president d'aquest òrgan, Manuel Marchena, es desmarca de la Fiscalia que va demanar que s'arxivessin les denúncies interposades contra l'executiu de Sánchez.
La quantitat de querelles que va rebre el govern espanyol venen dels següents partits i entitats; Vox, Asociación de Abogados Cristianos, Asociación HazteOir.org, Asociación Profesional de la Guardia Civil (JUCIL), Colectivo Profesional de Policía Municipal de Madrid, Consejo General de Colegios Oficiales de Enfermería de España, Confederación Estatal de Sindicatos Médicos, Asociación de Médicos Titulados Superiores, Central Sindical Independiente de Funcionarios (CESIF), Central Unitaria de Traballadoras (CUT) i Asociación Terra Sos-Tenible, així com de diversos particulars.
Les querelles
El citat mitjà recorda que els fets denunciats comprenien la falta de material de protecció per al personal sanitari i forces de seguretat, la distribució de mascaretes defectuoses, l'adjudicació de contractes per part del Ministeri de Sanitat, la convocatòria de la manifestació del 8-M o la falta de prevenció de mesures en la lluita contra la Covid.
Per la seva banda, els delictes denunciats eren: delictes contra el dret dels treballadors, homicidis i lesions, delictes contra la integritat moral, prevaricació, desobediència, omissió de deure de socórrer, falsedat documental i delictes contra els sentiments religiosos, entre d'altres.
Segons ha pogut saber El Mundo, algunes querelles "són absurdes i no tenen fonamentació jurídica", i algunes sí que relaten fets que han de ser investigats pels jutjats competents.