El nostre organisme té un rellotge intern que es denomina cicle circadiari, que produeix una sèrie de canvis físics i mentals que tenen lloc durant les 24 hores del dia i que responen de manera general als processos de llum i foscor. Això significa que, en realitat, existeixen millors horaris per dormir, menjar o fer determinades activitats, horaris que s'ajusten més als processos del nostre organisme.
Dins dels mecanismes d'aquest cicle es troba el del son-vigília, que és el més important i evident, però n'hi ha més. De fet, n'existeixen altres i l'alteració dels quals pot significar tenir més possibilitats de patir certes malalties. Un altre dels nostres cicles circadiaris té a veure amb les hores dels menjars i la ciència diu que quan se sincronitzen els àpats amb el rellotge biològic de l'organisme, s'aconsegueixen millors resultats a l'hora de perdre pes i disminuir la gana.
Els horaris en què fem les tasques diàries afecten sensiblement el nostre rellotge biològic
Recentment, s'ha presentat un estudi a la revista Endocrine Society que conclou que les persones que comencen a sopar abans de les 8:30 del vespre tenen nivells més baixos de sucre en sang i menys resistència a la insulina, la qual cosa podria comportar tenir un pes més equilibrat i reduir el risc de desenvolupar diabetis tipus 2.
"Les persones que van començar a menjar més aviat tenen nivells més baixos de sucre a la sang i menys resistència a la insulina, independentment de si van restringir la ingesta d'aliments a menys de 10 hores al dia o si la ingesta d'aliments es va allargar a més de 13 hores diàries", asseguren els investigadors de l'estudi. En definitiva, que fins i tot encara que no es faci un dejuni prolongat, sopar abans d'aquella hora té molts beneficis per a la salut.
La resistència a la insulina passa quan, a causa de presentar alts nivells de glucosa de manera continuada en el corrent sanguini, el cos no respon bé a la insulina que produeix el pàncrees. Les persones amb resistència a la insulina poden tenir un risc més gran de desenvolupar diabetis tipus 2.
Tant la resistència a la insulina com els nivells alts de sucre en sang afecten el metabolisme d'una persona, la descomposició dels aliments en components més simples: proteïnes, carbohidrats (o sucres) i greixos. Els trastorns metabòlics com la diabetis es produeixen quan aquests processos normals s'interrompen.
Estudis anteriors han trobat que l'alimentació amb restricció de temps, entre la qual hi ha el dejuni intermitent, que concentra l'alimentació en un període de temps més curt cada dia, ha demostrat consistentment una millora en la salut metabòlica. Però ara volien comprovar si simplement menjant més aviat es produïen beneficis.
L'estudi
Els investigadors van analitzar dades de 10.575 adults i van dividir els participants en tres grups segons la durada total de la ingesta d'aliments: menys de 10 hores, 10-13 hores i més de 13 hores per dia. Després van crear sis subgrups basats en l'hora d'inici de la durada de l'alimentació (abans o després de les 8:30 de la tarda).
L'estudi ha revelat l'avantatge per a la salut de sopar abans de dos quarts de nou de la tarda
Van analitzar aquestes dades per determinar si la durada i el moment de la ingesta estaven associats amb els nivells de sucre en sang en dejú i la resistència a la insulina estimada. Els nivells de sucre en sang en dejú no van diferir significativament entre els grups d'intervals d'alimentació. La resistència a la insulina va ser més gran amb una durada d'interval d'alimentació més curta, però menor en tots els grups amb una hora d'inici de l'alimentació abans de les 8:30 de la tarda.