Descrit per primera vegada en els anys 90 al Japó i denominat com la síndrome de Tako-Tsubo –perquè així s'anomena un atuell, bombat i amb el coll estret, utilitzat tradicionalment entre els pescadors nipons per atrapar pops–, el també conegut com a síndrome del cor trencat afecta en més d'un 85% a dones postmenopàusiques, amb estrès emocional o físic sobtat i inesperat causant un alliberament excessiu d'adrenalina, que pot danyar temporalment el cor d'algunes persones.
Tal com informa la Fundació Espanyola del Cor, alguns desencadenants, tal com recullen els experts, solen ser successos que afecten la vida d'aquestes persones i alteren el seu estat emocional: una mort inesperada d'un ésser estimat, un diagnòstic mèdic negatiu o qualsevol altra situació que produeixi un estrès immediat.
Les que la pateixen, solen reportar símptomes similars a un infart de miocardi (dolor de pit, falta d'aire). A més, existeix un dany miocardíac transitori pel qual, part del cor afectat (generalment el ventricle esquerre) adquireix una forma similar a una trampa per a pops.
Però mentre en un infart de miocardi els símptomes es deuen a un bloqueig parcial o total d'una artèria coronària –generalment a causa d'un coàgul de sang que es forma a causa de l'acumulació de greix a la paret de l'artèria– en el cas de la síndrome de Tako-Tsubo, les artèries coronàries no estan obstruïdes.
Tal com es recull en aquest estudi de títol Síndrome de tako-tsubo i insuficiència cardíaca: seguiment a llarg termini publicat a la Revista Espanyola de Cardiologia, en aquest trastorn, la insuficiència cardíaca és freqüent; s'observa sobretot en pacients amb més comorbiditats i pitjors classes funcionals prèvies i s'associa a més esdeveniments adversos, tant durant l'ingrés com en el seguiment a llarg termini. El pronòstic a llarg termini és generalment bo.
Quan una persona presenti els símptomes, ha d'acudir a un especialista que, en primer lloc, haurà de descartar que siguin deguts a un infart de miocardi. Normalment es realitza un electrocardiograma, ecocardiografia i analítiques amb enzims cardíacs.
Descartat l'infart, s'ha d'establir si s'ha produït un antecedent d'un fort i sobtat esdeveniment estressant, absència de factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis, dislipèmia i tabaquisme).
Pel que fa al tractament, en principi se sol tractar com un infart de miocardi, encara que després s'aniran disminuint els fàrmacs i se solen prescriure els inhibidors de l'angiotensina, beta-blocadors o diürètics. La finalitat d'aquesta medicació és recuperar la funció cardíaca, reduir l'estrès sobre el miocardi i disminuir l'excés de líquid que s'hagi pogut acumular.