Sentir-se trist i angoixat aquest any que estem vivint, amb tota la gravetat que comporten una crisi sanitària i una pandèmia, és una cosa normal. La incertesa, la sensació de solitud, la por... tots són sentiments que es repeteixen al llarg de tot el planeta i que, en una mesura o una altra, estem experimentant. Però quan aquesta tristesa ens afecta de forma més greu i arriba a resultar en certa manera incapacitant, estem davant d'un veritable problema.
Els símptomes de la depressió no sempre són tan obvis com el plor freqüent i la desesperació aclaparadora. Sovint, són canvis subtils en el nostre comportament o sensacions de les quals no ens n'adonem però que ens van portant a un pou profund del qual de vegades no és fàcil sortir. Per això, encara que no existeix un patró únic, és important estar atents a determinats símptomes que poden portar-nos a pensar que la tristesa que sentim està derivant cap a una depressió, sobretot quan s'allarguen en el temps. Aquests són alguns d'ells.
Problemes per dormir o son excessiu
Les persones deprimides, no sempre, però sí certament sovint, solen tenir problemes a l'hora d'agafar el son. Els pensaments negatius i circulars els envaeixen a la nit i els sumeixen en la preocupació i la tristesa. Per a alguns, llevar-se pot convertir-se en un autèntic suplici, mentre que d'altres poden dormir durant períodes prolongats durant el dia sense tenir ganes de moure's del llit.
Pèrdua d'interès en les activitats favorites
Algunes persones recorren a passatemps de què gaudeixen quan se senten tristos, però quan el que es pateix és una depressió, el cert és que perden la motivació i tendeixen a evitar-los. Quan això passa, és un senyal d'alerta que hem de tenir en compte i no deixar passar per alt.
Augment de la sensibilitat i sentiments d'inutilitat
Una persona deprimida pot manifestar més irritabilitat i impaciència al llarg de les seves activitats i el seu dia a dia. D'altres, s'entristeixen i pensen que la seva vida ja no té molt sentit i no troba res que el porti a pensar que té una missió en la seva vida o pot ser útil per a alguna cosa. En els casos més greus, pot arribar a pensar-se en el suïcidi com a única sortida a tant sofriment.
Canvi en la gana
Algunes persones mengen en excés quan estan deprimides o ansioses i d'altres, al contrari. Aquells que incrementen la seva ingesta, intenten omplir un buit normalment, de tristesa o solitud. En altres casos preocupants, una persona deprimida pot deixar de menjar perquè ja no la preocupa el seu benestar físic. Fins i tot pot deixar de banda també la seva higiene personal.