El repte per a aquest segle no estarà només en viure més, sinó en fer-ho en millors condicions. A tot el món, experts en antienvelliment estan realitzant grans avenços en entendre com es produeix aquest procés i quines poden ser les eines per alentir-lo.

Entre aquests investigadors es troba un equip de la Universitat del Sud de Califòrnia, que s'han embarcat en un projecte per estudiar les raons per les quals les cèl·lules envelleixen, amb l'objectiu de dissenyar tractaments perquè es produeixi en les millors condicions.

Els resultats d'aquest estudi s'han publicat recentment en el Journal of Biological Chemistry. Els experts han analitzat què els passa a les cèl·lules durant un procés que es diu senescència, pel qual limiten la seva proliferació com a resposta a un dany o a una situació d'estrès i que està associat a l'envelliment i a diverses malalties.

És un estat irreversible de detenció del cicle cel·lular i està considerat com una part clau del declivi relacionat amb el pas dels anys. Fins ara s'han realitzat investigacions centrades en la senescència dels fibroblastos, un tipus de cèl·lules àmpliament presents en el teixit connectiu. Però l'equip de la Universitat del Sud de Califòrnia s'ha centrat a analitzar la senescència a les cèl·lules epitelials que són presents a la superfície dels òrgans i altres tipus de teixits del cos. També són el tipus de cèl·lules en les quals comencen la majoria de les formes de càncer.

Els experts van poder comprovar que, quan van assolir la senescència, les cèl·lules van deixar de produir nucleòtids, unes molècules orgàniques que són els components principals de l'ADN. Així que van decidir replicar aquest procés amb cèl·lules joves i sanes, aturant artificialment la seva producció de nucleòtids.

Quan ho van fer, les cèl·lules van entrar immediatament en l'etapa de senescència. Això el que significa, segons els investigadors, és que la producció de nucleòtids és essencial per mantenir les cèl·lules joves. I que si poguéssim evitar que les cèl·lules perdin la síntesi de nucleòtids, les cèl·lules podrien envellir més lentament. A més, en estudiar imatges en 3D de les cèl·lules senescents, es van trobar que tenien amb certa freqüència dos nuclis en lloc d'un i que no podien sintetitzar l'ADN.

Ambdós resultats són esperançadors a l'hora d'aturar aquest procés de senescència que provoca l'antienvelliment i constitueixen a més un factor important en l'aparició de malalties com la diabetis, la disfunció cardíaca o l'arterosclerosis. Encara que també hi ha un problema. La senescència és un mecanisme protector que pot prevenir el desenvolupament del càncer. Per tant, la investigació ha encara de continuar.

Els científics han afirmat que el seu objectiu és trobar una manera d'eliminar les cèl·lules senescents per promoure un envelliment saludable mitjançant el desenvolupament de fàrmacs destinats a eliminar les cèl·lules envellides. Ja se n'estan emprovant alguns en ratolins i hi ha alguns assajos clínics inicials en curs, tot i que encara no són eficaços a l'hora de ser selectives, i de vegades alhora que eliminen les cèl·lules senescents també ho fan amb les sanes. En aquest sentit, estan investigant en l'actualitat el metabolisme d'aquest tipus de cèl·lules per dissenyar teràpies específiques. El futur pròxim sembla prometedor.