El revés de la justícia al confinament de Madrid obliga a buscar alternatives. El ministre Salvador Illa ha convocat aquesta mateixa tarda la Comunitat per a una nova reunió bilateral. Des d’Algèria, en visita oficial, Pedro Sánchez ha avançat que estan estudiant “totes les mesures” per frenar la corba de contagis a la capital espanyola. Entre aquest “totes les mesures” també hi ha l’estat d’alarma, que mai no han deixat de “contemplar”. Ha avisat que cal prendre mesures sota criteris científics, com han fet fins ara.

En una roda de premsa des d’Algèria, el president espanyol ha sostingut que “analitzaran la sentència” del TSJM i “veurem quin és el camí a prendre”. Ha avisat que les xifres de Madrid són “preocupants” i que cal “posar tots els instruments i mesures damunt la taula”. Això sí, el dirigent socialista ha deixat clar que ho volen fer “amb la màxima col·laboració i cooperació amb la Comunitat de Madrid, respectant les competències”. Però també “sustentant-se en criteris científics i tècnics”.

Preguntat sobre si contempla l’estat d’alarma, Sánchez ha dit que és “un instrument constitucional”, que “va ser eficaç per doblegar la corba” i que “sempre l’hem contemplat”. L’important, ha assegurat, serà el resultat de la reunió d’avui. “Hem de ser conscients de la gravetat i que hem de continuar amb aquestes mesures”, ha defensat el president del govern espanyol.

Els arguments del TSJM

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) no avala el confinament perimetral de Madrid. La sala contenciosa administrativa ha denegat aquest dijous la ratificació de les mesures acordades pel Ministeri de Sanitat. La interlocutòria sosté que, amb aquestes decisions, es veuen afectats els drets i llibertats fonamentals. El tribunal considera que, amb l'actual ordenament legal, aquesta limitació no es pot fer mitjançant una ordre ministerial i cal que el Congrés dels Diputats ratifiqui prèviament les mesures. Aquests arguments xoquen amb els exposats per l'Audiència Nacional per rebutjar mesures cautelaríssimes, en entendre que no afectaven directament drets fonamentals dels ciutadans.

"Els drets fonamentals que la Constitució atribueix als ciutadans no poden veure's afectats per cap ingerència estatal no autoritzada pels seus representants mitjançant una disposició amb rang de llei", sostenen els magistrats en la seva interlocutòria.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat