Rússia ha anunciat aquest dimecres que la seva vacuna contra el coronavirus, l'anomenada Sputnik V,  té una eficàcia del 92%, segons dades preliminars. L'anunci s'ha produït dos dies després que la farmacèutica nord-americana Pfizer i la biotecnològica alemanya BioNTech informessin que tenen una vacuna amb una eficàcia de més del 90%.

Ara, mentre països i institucions s'afanyen a tancar acords per aconseguir dosis del compost de Pfizer una vegada es comprovi el seu èxit, el Centre Gamaleya i el Fons d'Inversions Directes de Rússia (FIDR) han decidit fer aquest anunci, en què asseguren que el seu tractament és encara més eficaç.

Fa quinze dies, Rússia va demanar l'enregistrament accelerat de la seva vacuna davant l'ONU com a medicament contra el coronavirus i, de fet, ja ha començat a vacunar la seva població tot i que els assajos encara no han acabat. A més, Moscou ja ha negociat amb governs com els de l'Argentina o Veneçuela per vendre el tractament quan estigui en fase de distribució. 

Esperança i cautela

Gairebé un any després que la Xina comuniqués l'aparició al seu territori d'un nou coronavirus, ara totes les esperances estan posades, encara que amb cautela, en l'eficàcia d'algunes vacunes en estudi contra una pandèmia que suma 50,4 milions de casos i 1,25 milions de morts. A la vacuna de Pfizer s'han subscrit, o es disposen a fer-ho, acords de subministrament per a 2020 i 2021 de més de 570 milions de dosis, que inclouen opcions per comprar 600 milions de dosis més, amb els governs del Canadà, el Japó, el Regne Unit, els Estats Units i la Unió Europea.

Però a banda de la de Pfizer-BioNTech i la vacuna russa, hi ha altres projectes prometedors per erradicar la pandèmia. Aquests són la vacuna que desenvolupa AstraZeneca amb la Universitat d'Oxford; la de Sinopharm amb l'Institut de Wuhan (Xina) o la de Sinopharm amb l'Institut de Pequín. També apareixen a la llista la de la firma biotecnològica nord-americana Moderna, la de la xinesa CanSino Biologics, la de la belga Janssen Pharma (filial de Johnson & Johnson) i la de Novavax (EUA).

Totes elles ja estan en fase tres, després d'haver superat les dues anteriors (cada vegada sobre una mostra major) i, prèviament, una preclínica que es realitza en animals de laboratori per comprovar possibles efectes adversos, dosis i interaccions amb el sistema immunològic abans de provar-la en humans.

Hi haurà ampliació