Les sèries de ficció reflecteixen els valors, experiències i preocupacions de la societat. Per això, a més d'entretenir, serveixen per marcar tendències i visibilitzar realitats que abans romanien ocultes o estigmatitzades. És el cas de la reproducció assistida, una temàtica que ha deixat de tractar-se com un tabú per normalitzar-se progressivament en la narrativa audiovisual.

Un exemple clar d'aquest canvi es troba en comparar dues sèries separades per més de dues dècades. Mentre que en 'Sexe a Nova York' (1998) les tècniques de reproducció assistida es mostraven com un últim recurs per ser mare i, de certa forma, associat al fracàs, en l'última temporada de 'Valeria' (2025) forma part natural de la trama, sense dramatismes ni estigmes.

Fa gairebé 20 anys de l'estrena de la reeixida sèrie 'Sexe a Nova York', la història d'una periodista que, juntament amb les seves tres grans amigues, mostraven la nova realitat de les dones de la gran ciutat quan s'apropaven a la trentena. En la seva sisena temporada, Charlotte, el personatge més conservador, va recórrer a la reproducció assistida per problemes de fertilitat amb el seu marit. Aquest procés va ser tractat com el seu gran fracàs com esposa i dona.

La sèrie reflectia així la visió predominant de l'època, en la qual la reproducció assistida s'entenia com una solució desesperada davant de la impossibilitat de concebre de forma natural. Acudir a tractaments de fertilitat implicava, a vegades, acceptar una experiència dolorosa, carregada de frustració.

"Fa alguns anys, els problemes de fertilitat eren un tema tabú, embolicat en silenci i, en molts casos, vergonya," va apuntar la doctora Clara Colomé, directora d'IVI Balears, en destacar el gran canvi experimentat en els últims anys.

Avui, tanmateix, l'enfocament ha canviat. En l'última temporada de 'Valeria', la ficció basada en les novel·les d'Elísabet Benavent, Nerea -personatge independent, formal i feminista- recorre a la fecundació in vitro amb absoluta naturalitat. Encara que la sèrie reflecteix el seu dilema sobre la maternitat, la tècnica mèdica apareix com una aliada clavi per tenir temps i decidir lliurement.

Aquest gir narratiu reflecteix una evolució social. "Crec que, en els últims anys, hem viscut un gran avenç, però no prou; per no parlar de la por del retrocés social que pot arribar en qualsevol moment. Tinc el privilegi d'envoltar-me de gent amb valors feministes i progressistes, lamentablement no a totes les cases es pensa igual i crec que queda un enorme recorregut per fer en educació perquè la gent deixi de jutjar les maternitats alienes, que, d'altra banda, no és més que un reflex de l'objecte de crítica a què se sotmet en gran manera a les dones", va assenyalar Marina Pérez, guionista de la sèrie.

Aquest canvi també es percep en l'àmbit clínic. La doctora Elisa Gil, ginecòloga especialista en medicina reproductiva i membre de la junta de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), va assegurar que la societat ha evolucionat, incloent-hi les teràpies com una cosa normativa. "Al llarg dels anys, el concepte tant de família com de reproducció ha canviat. Fins fa algunes dècades la família era el nucli social i en l'actualitat ha deixat de ser el centre de les societats".

Les tècniques de reproducció assistida han passat de ser un últim recurs a una opció més dins de la planificació familiar. La seva acceptació està molt lligada a l'evolució del rol de la dona en la societat: moltes dones prioritzen el seu desenvolupament professional o personal i decideixen retardar la maternitat.

Tanmateix, el rellotge biològic imposa els seus límits, tal com va indicar la doctora Colomé, qui va explicar que avui se sap "que l'òvul té una vida mitjana molt curta i que, al cap de 50 anys, ja no és útil". En aquest context, la congelació d'òvuls ha adquirit protagonisme. "La congelació d'òvuls pot donar a les dones l'oportunitat d'assolir estabilitat econòmica, professional o sentimental abans de formar una família", va concloure l'especialista.

Nous models

Un altre factor clau en aquesta transformació social és la diversificació dels models de família. Gràcies a la reproducció assistida, cada vegada més persones poden accedir a la maternitat o la paternitat, independentment del seu estat civil o la seva orientació sexual. "Cada dia hi ha més models familiars no normatius. Les parelles homosexuals i les dones sense parella s'han convertit en gran part de les destinatàries" va declarar la doctora Gil.

Tal com mostra 'Valeria', les famílies monoparentals per elecció troben en aquestes tècniques una via real per complir el seu desig de tenir descendència. Aquesta obertura ha fomentat una acceptació més important de la diversitat familiar, ajudant a redefinir el concepte de família en clau inclusiva i contemporània.

Marina Pérez va posar en relleu el poder de la ficció en aquest procés, assenyalant que "el valor que té per normalitzar és enorme i més ara que comptem amb plataformes que es converteixen en megàfons amb què arribar a altres països que viuen realitats molt diferents de la nostra. D'allà la importància de ser reflex d'una societat diversa i inclusiva".