“El volum de trasplantaments que es fan a Catalunya és enorme”, assegura Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Això torna a posar de manifest la solidaritat de la ciutadania i la conscienciació que la donació d’òrgans salva moltes vides quan una vida s’ha acabat. En concret, i traduït en xifres, el nombre de trasplantaments d’òrgans que es va assolir el 2023 va ser de 1.393 intervencions en els hospitals catalans (un 3,5% més que l’any anterior), la qual cosa suposa un nou rècord històric al país, mentre que l’any passat també hi va haver més donants que mai, 571: 187 persones van donar un òrgan en vida i 384 ho van fer en morir, un 7,6% més que el 2022. L’única dada negativa en el balanç ofert aquest dimarts és la del percentatge de les negatives de les famílies a donar un els òrgans dels seus éssers estimats, que ha pujat del 18 al 22%.

Trasplantaments (Laura Fíguls)
Trasplantaments (Laura Fíguls)

Un regal de vida i esperança

El conseller de Salut, Manel Balcells, i el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, han presentat en roda de premsa el balanç de resultats d’activitat de donació i trasplantaments d’òrgans, teixits i cèl·lules de l’any 2023, acompanyats de Núria Masnou, metge intensivista i coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Josep Trueta de Girona i de l'Ona Alsina, trasplantada de cor el 2023. Balcells ha destacat que l’any 2023 “els hospitals catalans han realitzat quasi 1.400 trasplantaments d’òrgans que representen un sensacional màxim històric a Catalunya”. Però això “no hauria estat possible sense la solidaritat dels donants i de les seves famílies, que han fet un regal de vida i esperança a les persones trasplantades” ha agraït Balcells. El conseller també ha fet valdre “la feina dels professionals i dels hospitals catalans que, una vegada més, han contribuït a l’assoliment d’aquests resultats excel·lents”.

Pugen els renals, hepàtics i cardíacs, baixen els pulmonars

Els 1.393 trasplantaments d’òrgans realitzats a Catalunya representen una mitjana de 3,8 intervencions al dia i ha permès assolir una de les taxes de trasplantaments més altes del món, amb 176 trasplantaments per milió d'habitants (pmp). Per tipus d’òrgan, l’augment dels trasplantaments el 2023 ha estat generalitzat, excepte en el cas dels pulmonars, que s’han reduït lleugerament (102; -4,7%) i els pancreàtics, que s’han mantingut estables (33). Així, van augmentar els renals (976; +2,9%), els hepàtics (226; +11,3%) i els cardíacs (56; +3,7%). Els 976 trasplantaments renals de 2023 representen un nou rècord d’activitat. “Estem cada vegada més a prop de superar els 1.000, amb dos equips per sobre de les 200 intervencions anuals, l’Hospital Clínic (230) i l’Hospital de Bellvitge (213), per segon any consecutiu. Uns programes, els catalans, que lideren i són referència en l'àmbit nacional i internacional”, ha explicat Jaume Tort, director de l’OCATT.

Per centres, l’Hospital Vall d’Hebron ha liderat, un any més, amb 399 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments efectuats. Vall d’Hebron és l’únic hospital a Catalunya que compta amb programes de trasplantament d’adults (3) i pediàtrics (4). L’han seguit l’Hospital Clínic amb 347 trasplantaments, el centre que té més activitat en adults, i l’Hospital de Bellvitge amb 291. El 2023 ha estat el segon millor any en nombre de trasplantaments pediàtrics realitzats, amb 59 intervencions: 19 de ronyó, 25 de fetge, 12 de cor i 3 de pulmó. Hepàtics i cardíacs suposen també un nou màxim històric d’activitat.

Més donacions de vius i de cadàver

Els 187 donants vius renals suposen un altre rècord a Catalunya (+5,1 vs. 2022) i han contribuït de manera significativa a l’augment dels trasplantaments renals. De fet, “els hospitals catalans són responsables de quasi la meitat dels donants vius de l’Estat espanyol; són els clars referents per a la resta de programes”, comenta Tort. D’aquests, es van  poder dur a terme 6 trasplantaments renals de donant viu gràcies al Programa de Trasplantament Renal de Donant Viu Creuat nacional (5) i internacional (1), una alternativa creada per donar resposta a parelles donant-receptor incompatible. Per altra banda, i com en anys anteriors, els bons resultats de la tècnica de l’split hepàtic han fet innecessaris els donants vius de fetge.

Pel que fa als donants cadàver, els 384 reals del 2023 a Catalunya representen un màxim històric i un increment del 7,6% respecte a l’any 2022. Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) pugen un 3,1% (169 vs. 164) mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) augmenten un 11,4% (215 vs. 193). A Catalunya, 21 persones han donat els seus òrgans després de demanar la prestació de l’ajuda per morir (PRAM) des de l’aplicació de la Llei. Gràcies a la seva generositat s’han pogut realitzar 74 trasplantaments. 

Incrementen les famílies que es neguen

Però tot i el rècord de donació, el percentatge de negatives familiars a la donació (negatives respecte al total d’entrevistes familiars efectuades) ha augmentat del 18% fins al 22,4% el 2023. La negativa prèvia del possible donant o de la família d’aquest, sense cap altra raó, han estat els motius esgrimits per les famílies en la gran majoria dels casos (74%) que s’ha denegat la donació. Un altre dels motius podria ser l’augment de donants de mort en asistòlia, amb un cessament irreversible de les funcions cardiorespiratòries, però, a qui encara no s'ha certificat la mort (encefàlica). En aquest cas, és important la tasca informativa i de conscienciació. "Estem en final de vida, però la persona encara no ha mort. El context és diferent i per a les famílies encara és més difícil. La família pot trigar més o menys a assumir que no té sentit continuar. Un cop assumit, es pot incloure en el programa de trasplantaments d'òrgans. Després de l’aturada cardíaca, cal esperar cinc minuts per la comprovació i després ja es pot començar l’extracció", ha explicat Núria Masnou, coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Josep Trueta de Girona. Pe últim, cal destacar que l’any 2023 també hi ha hagut 13 negatives judicials, un augment considerable respecte anys anteriors.