L'olor és un sentit que al llarg de la història ha resultat essencial per a la nostra supervivència. La capacitat de detectar i reaccionar davant de l'olor d'una amenaça potencial ens ha ajudat a escapar-nos del perill. Però... què és el que succeeix al nostre cervell per a desencandenar aquestes reaccions?
Utilitzant una tècnica nova, els investigadors de l'Institut Karolinska de Suècia han pogut estudiar el que passa. L'estudi, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, conclou que les olors negatives associades amb el malestar o la incomoditat es processen abans que les olors positives i desencadenen una resposta d'evitació física.
"La resposta d'evasió humana a les olors desagradables associades amb el perill s'ha vist durant molt temps com un procés cognitiu conscient, però el nostre estudi mostra per primera vegada que és inconscient i extremadament ràpid", diu el primer autor de l'estudi, Behzad Iravani, investigador del Departament de Neurociència clínica.
L'òrgan olfactiu ocupa aproximadament el cinc per cent del cervell humà i ens permet distingir entre molts milions d'olors diferents. Una gran proporció d'aquestes olors estan associats amb una amenaça per a la nostra salut i supervivència, com la dels productes químics i els aliments podrits. Els senyals d'olor arriben al cervell dins de 100 a 150 mil·lisegons després de ser inhalades pel nas.
La supervivència de tots els organismes vius depèn de la seva capacitat per evitar el perill i buscar recompenses. En els humans, el sentit de l'olfacte sembla particularment important per detectar i reaccionar davant d'estímuls potencialment nocius.
Durant molt temps ha estat un misteri quins mecanismes neuronals estan involucrats en la conversió d'una olor desagradable en un comportament d'evitació en els éssers humans. Una raó és la falta de mètodes no invasius per mesurar els senyals del bulb olfactori, la primera part del rinencèfal (literalment "cervell del nas") amb connexions directes (monosinápticas) a les parts centrals importants del sistema nerviós que ajuda. Detectem i recordem situacions i substàncies amenaçadores i perilloses.
Investigadors de l'Institut Karolinska han desenvolupat un mètode que per primera vegada ha fet possible mesurar els senyals del bulb olfactori humà, que processa les olors i, al seu torn, pot transmetre senyals a parts del cervell que controlen el moviment i la conducta d'evitació. Els seus resultats es basen en tres experiments en els quals es va demanar als participants que qualifiquessin la seva experiència de sis olors diferents, alguns positius, altres negatius, mentre es mesurava l'activitat electrofisiológica del bulb olfactori en respondre a cada un de les olors.
"Estava clar que el bulb reacciona específicament i ràpidament a les olors negatives i envia un senyal directe a l'escorça motriu en uns 300 mil·lisegons", diu l'últim autor de l'estudi, Johan Lundström, professor associat del Departament de Neurociència Clínica del Karolinska Institutet. "El senyal fa que la persona s'inclini cap enrere inconscientment i s'allunyi de la font de l'olor. Els resultats suggereixen que el nostre sentit de l'olfacte és important per a la nostra capacitat de detectar perills al nostre veïnatge, i gran part d'aquesta capacitat és més inconscient que la nostra resposta al perill intervingut pels nostres sentits de la vista i l'oïda".