Un estudi de la clínica de memòria d'Ace Alzheimer Center Barcelona ha revelat que una breu prova de parla espontània és capaç de distingir el grau d'evolució en què es troba l'Alzheimer. La recerca forma part de la segona fase d'un treball que per primer cop explora l'associació entre el llenguatge espontani i el rendiment cognitiu per analitzar la patologia. Hi han participat 1.500 pacients i els seus responsables han fet servir tècniques d'intel·ligència artificial per analitzar aspectes com l'atenció, la memòria, les funcions executives, l'habilitat visoespacial o la parla. Els resultats obren la porta a desenvolupar tractaments més eficaços i a avançar en el diagnòstic precoç de l'Alzehimer.
Un pas significatiu cap al desenvolupament d'eines de diagnòstic més ràpides
En la primera fase de l'estudi, ja es va aconseguir relacionar el llenguatge espontani amb l'acumulació de beta amiloide al cervell en persones afectades per deteriorament cognitiu lleu, que és una de les proteïnes associades a la malaltia d'Alzheimer. Tanmateix, les noves troballes demostren que l'anàlisi de la parla espontània mitjançant tècniques d'Intel·ligència Artificial també permet distingir entre diferents graus de deteriorament cognitiu i predir el rendiment en totes les àrees examinades.
Segons els investigadors, aquests nous avenços representen un pas significatiu cap al desenvolupament d'eines de diagnòstic més ràpides i efectives per a la detecció primerenca de l'Alzheimer, fins i tot en etapes on els símptomes de la malaltia encara no es manifesten.
Una prova que dura menys de tres minuts
El treball ha analitzat amb IA els àudios generats a partir d'aquesta prova de llenguatge espontani que, a més, només dura tres minuts. En concret ha mesurat paràmetres paralingüístics, que són elements de la parla que afecten com es produeix el llenguatge, incloent aspectes relacionats amb la prosòdia, entonació, o fluència. Per a això, els investigadors han gravat la veu de cada pacient, generant computacionalment diferents paràmetres de so de la parla que han permès detectar notables diferències segons la fase d'evolució en què es troba la malaltia.
És crucial la detecció precoç
Actualment, hi ha 800.000 persones afectades per l'Alzheimer a l'estat espanyol, i un 30% de casos no estan diagnosticats, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Fins ara, no existeix un tractament efectiu per curar l'Alzheimer, així que detectar-lo al més aviat possible s'ha convertit en una fita fonamental per a una millor atenció mèdica. A més, la nova generació de fàrmacs que, a poc a poc, estan arribant al mercat i que aconsegueixen frenar el desenvolupament de la malaltia només són efectius si s'administren en fases primerenques, cosa que fa que sigui crucial avançar en la detecció precoç.
En aquest context, "aquesta nova eina representa un pas endavant important en aquesta direcció en oferir una alternativa més accessible, fàcil d'obtenir i menys invasiva que els mètodes tradicionals de què disposem actualment", ha afirmat el doctor Sergi Valero, investigador líder del projecte en Ace Alzheimer Center.
Tot i així, ha destacat que "és necessari realitzar més estudis que segueixin per aquest camí per confirmar i ampliar aquests resultats, ja que, tot i utilitzar una mostra gran, cal realitzar anàlisis prospectives en mostres encara més àmplies i diverses, i avaluar l'efectivitat del mètode amb dades de parla recopilades de forma remota", ha conclòs el metge. L'estudi s'emmarca en el projecte Tartaglia, que té com a objectiu aplicar la IA en el Sistema Nacional de Salut (SNS), i s'ha dut a terme a través de la plataforma digital d'Accexible.