A l'osteoporosi se l'ha denominat en ocasions com una epidèmia silenciosa, perquè en les seves primeres etapes no presenta gairebé símptomes. Es calcula que afecta a més de 75 milions de persones a tot el món, sobretot dones, i generalment comença a aparèixer a partir dels 50 anys. El càlcul és que aproximadament 1 de cada 3 dones i 1 de cada 5 homes majors de 50 anys patiran almenys una fractura osteoporòtica en la seva vida.
Segons l'Organització Mundial de la Salut, consisteix en una disminució de la massa òssia i un deteriorament dels ossos deguts a una pèrdua dels minerals que contenen, la qual cosa genera una probabilitat més gran de patir fractures. Quant al seu origen és variat: el nivell de massa òssia de la persona, el pas dels anys, factors genètics i hereditaris, la menopausa, alteracions hormonals, una mala alimentació, la falta d'exercici físic... són molts els factors que intervenen i influeixen en el seu desenvolupament en les dones.
Malgrat que al principi no sol presentar símptomes, a mesura que els ossos es van debilitant sí que existeixen una sèrie de factors que poden alertar-nos de la seva aparició. Per exemple, un dolor d'esquena intens que no es mitiga amb el temps, una pèrdua d'estatura lleu, una mala postura a l'esquena (encorbament) que es va accentuant o una fractura que apareix amb un petit cop no massa gravi.
Les fractures són molt típiques perquè amb aquesta malaltia, els ossos es tornen més porosos, prims i fràgils, la qual cosa redueix la seva resistència als cops i als traumatismes. Les fractures més comunes són les de canell, les de maluc i les de les vertebres.
La fractura vertebral de vegades passa desapercebuda, tant com que succeeix en les dues terceres parts dels casos. Es presenta amb un dolor molt intens en fer esforços com aixecar una càrrega o fer un moviment brusc. Generalment produeixen contractures que impedeixen la flexió o rotació de la columna, afectant molt la qualitat de vida. També poden produir un fort dolor a les fosses ilíaques i als flancs.
La prova que determina l'existència de l'osteoporosi és la densitometria òssia, que ofereix la informació necessària per calcular la pèrdua de densitat mineral òssia i predir el risc de fractura.
Generalment els tractaments consisteixen en l'administració de suplements de calci i vitamina D, que facilita l'absorció del calci, i en els casos en els que es requereixi, fàrmacs que disminueixen la reabsorció de l'os. Quan es tracta de dones menopàusiques, en ocasions es recepten estrògens.
Quant a la prevenció, el més aconsellable és que des d'edats molt primerenques se segueixi una dieta equilibrada que inclogui aliments rics en lactis, espinacs, col arrissada, bròcoli, fruita seca o llavors de sèsam. A més, també és recomanable l'exercici físic de caràcter moderat, sobretot aquells que reforcin els músculs i que moguin els ossos, per tal de mantenir la densitat òssia.