Una investigació liderada per científics de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ha confirmat que el gen npmA2, responsable de generar bacteris resistents als antibiòtics, ja es troba àmpliament estès entre humans, animals i el medi ambient a escala global, després que se n’hagi detectat la presència en sis països diferents. Aquest avenç, publicat a la revista Nature Communications, mostra l’abast de la crisi sanitària, amb casos confirmats a Alemanya, França, el Regne Unit, la Xina, Austràlia i els Estats Units. L’estudi ha estat fruit de la col·laboració entre investigadors de la UCM, el prestigiós institut britànic Sanger (Cambridge), l’Institut Pasteur de París i diversos centres de recerca dels Països Baixos i Austràlia.
El gen npmA2 fa que les bacteris siguin completament resistents als aminoglucòsids, una família d’antibiòtics clau per tractar infeccions greus quan altres fàrmacs no funcionen. Aquest gen va ser detectat per primera vegada l’any 2003 en una unitat de cures intensives (UCI) del Japó, en bacteris Escherichia coli. Durant anys, no se’n va tornar a saber res, tal com explica en declaracions a l’agència EFE el director de l’estudi, Bruno González-Zorn, cap de la Unitat de Resistència Antimicrobiana de la UCM.
Un passaport genètic invisible i global
“Fa un temps ens vam preguntar què havia passat amb el gen npmA2”, recorda González-Zorn. La resposta ha arribat després d’analitzar prop de dos milions de mostres bacterianes d’arreu del món: el gen actua com un autèntic “passaport genètic”, que salta de bacteri en bacteri i es propaga de forma silenciosa, incrustant-se en soques cada vegada més perilloses.
D’aquesta manera, ha passat de la E. coli a la Clostridioides difficile, una bacteri que provoca greus infeccions intestinals, i s’ha estès arreu del món dins d’aquesta nova hoste. A les UCI dels Països Baixos es va detectar una epidèmia d’infeccions intestinals causades per bacteris portadors del npmA2. Quan els investigadors espanyols van rebre la mostra i la van analitzar, van descobrir que es tractava del mateix gen, però aquesta vegada present en Enterococcus faecium, una bacteri que, quan entra al torrent sanguini, provoca una mortalitat del 30% a Espanya. “És com un fantasma”, afirma González-Zorn. “Gairebé ningú en coneixia l’existència, però de cop ha començat a aparèixer en bacteris altament resistents a diferents llocs del planeta”.
Un escenari sanitari molt preocupant
El descobriment és especialment alarmant perquè aquestes bacteris ja mostren resistència a altres medicaments. “El gen npmA2 converteix les infeccions en pràcticament incurables”, adverteix un altre dels autors, Carlos Serna, també investigador de la UCM. González-Zorn va més enllà i defineix la resistència als antibiòtics com una “pandèmia silenciosa”, que considera el repte sanitari més greu a què s’enfronta la humanitat.
Segons dades de les Nacions Unides, cada any moren 1,2 milions de persones al món a causa de la resistència als antibiòtics. A Espanya, la xifra supera les 20.000 morts anuals, vint vegades més que les que es registren per accidents de trànsit.
Una part del problema, explica González-Zorn, és que cada cop hi ha més bacteris resistents als antibiòtics existents, però fa més de 30 anys que no es descobreix cap nova família d’aquests fàrmacs. “Són medicaments relativament barats i això fa que a les farmacèutiques no els resulti rendible invertir-hi”, lamenta. La Unió Europea aposta per impulsar la recerca a través de col·laboracions públic-privades per desenvolupar nous antibiòtics, però l’expansió d’aquest gen tan resistent demana mesures urgents de contenció, avisen els autors.
Urgència global: cal actuar ara
Els investigadors insisteixen en la necessitat de crear noves estratègies per combatre les infeccions i controlar l’ús d’antibiòtics, tant en medicina com en ramaderia. “Aquestes accions són ara més urgents que mai. Si no actuem, podríem entrar en una era on una simple infecció torni a ser mortal”, alerta González-Zorn. Finalment, recorda mesures clau per frenar aquesta crisi: vacunar-se, evitar l’automedicació, limitar l’ús d’antibiòtics a animals i persones, aïllar pacients infectats i no oblidar l’hàbit bàsic de rentar-se les mans correctament.