Avui és el dia de dir el que diuen els diaris d’avui: que el govern espanyol abocarà 200.000 milions d’euros per contenir la crisi derivada de la pandèmia del coronavirus, el Covid-19. D’aquella quantitat, 83.000 milions provindran de la iniciativa privada —digui bancs—. Alguns pensen que el tram privat del pla de xoc és justícia poètica: els bancs ens retornen allò que els vam deixar per sortir de la Gran Recessió del 2009 i següents. Ja ho veurem.
Es fa una mica incòmode llegir algunes portades. La d’El Mundo, on la meitat dels títols sembla que els han escrit a quatre mans Ebenezer Scrooge, aquell malvat de Dickens (foto) interpretat per Jim Carrey, i el Barrufet Rondinaire. Especialment aquest en condicional on pronostica que “sense mesures de contenció moririen entre 35.000 i 85.000 infectats”. Faria riure si no és perquè hi ha morts de debò i la gent està espantada. Cal tenir ganes per esbombar aquests pronòstics incerts i gratuïts. El cap de redacció d’un diari va dir un dia que admetia titulars en condicional sempre que al final s’hi afegís “(o no)”. Quedaria així: “Sense mesures de contenció moririen entre 35.000 i 85.000 infectats (o no)”. Tu mateix t’adones que no va.
Un altre és La Razón, que ahir ja es va treure l’espina en posar el titular pel qual ha sospirat tota la vida ("El Ejército toma las calles") i avui s’ha tornat a quedar a gust amb aquest “Economia de guerra” que senyoreja la portada. Va, gent, per l’amor de Déu: calmeu-vos. Una mica de perspectiva. Per suportar l’esforç de la Segona Guerra Mundial, els EUA van esmerçar fins al 37% del PIB —gairebé el 90% del pressupost federal—. Aquí parlem del 10% del PIB.
Compara també dues maneres de veure la mateixa cosa a El País i La Vanguardia. Els dos informen del mateix fet amb una mirada ben diferent. El diari madrileny diu que la sanitat és “incapaç de fer els tests necessaris”. El de Barcelona diu que es tornaran a fer en breu perquè ja arriben els kits comprats a la Xina. Que facin el que vulguin, esclar, però a la plebs potser ens agrada més veure-la mig plena, com fa La Vanguardia.
Ahir un magnífic filòsof basc va fer una piulada que serveix una mica de guia per llegir els diaris aquests dies:
Dos grandes errores de concepto: definir esto como una guerra y como un asunto de solidaridad entre individuos. Es una cuestión de inteligencia, organización y protección pública.
— Daniel Innerarity (@daniInnerarity) March 17, 2020
Doncs això. Caldrà estar atents per si els diaris parlen de com les autoritats (l'“única competent” i la resta) despleguen intel·ligència i organització o ens atabalen amb un llenguatge bèl·lic absurd i fora de to o sentimentals proclames patrioteres com fins ara.
Segueix aquí l'última hora sobre el coronavirus Covid-19 a Catalunya i Espanya