És senzill. Titulars que parlen de possibilitats, amb els verbs en condicional, futuribles incerts, previsions generals basades en experiències personals, històries del que no va bé que es fan servir com a explicacions globals, correlacions que es fan passar per causes… tot això són indicadors de primera que et volen entabanar, emprenyar, neguitejar, enervar o tot alhora. L'epidèmia de coronavirus posa a prova el tremp de cada diari, especialment en portada.
La primera pàgina d’El Mundo d’avui s’endú el rècord: va tota plena de retòrica d'espantasogres disfressada de gravetat seriosa. Per contrast, la d’El Punt Avui, que detalla les mesures de xoc que ja s’han establert per contenir l’epidèmia, i alentir o evitar els contagis, per reduir així l’ocupació simultània dels recursos sanitaris disponibles. El Periódico ho resumeix de forma senzilla: venen mal dades i caldrà afanyar-se a acceptar sacrificis i incomoditats no petites.
Millor això que anunciar a tota plana els diners que la UE posarà a disposició dels seus membres per gestionar l’epidèmia. Els diners són necessaris, però cal saber com es gastaran perquè per si sols no faran el fet. Pitjor encara La Razón, el diari que ahir deia que hi havia pànic als supermercats —tot presentant alguns casos com una conducta general— i avui ens ve a confirmar que, efectivament, hi ha pànic. En una línia semblant, de menys graduació, l’Ara, que en el context dels preparatius dels hospitals per enllestir les instal·lacions parla d’una “allau” de pacients que encara no s’ha produït i potser no es produeix —esperem—. Algunes paraules espanten i provoquen. Si demà n’hi ha alguna, però, també es podran apuntar el tanto. Gràcies per tant.
