A les portades d’avui la paraula clau és “alarma”. Uns la fan servir per informar sense escarafalls que avui, dissabte, el govern espanyol declararà oficialment l’estat d’ídem, en un acte de pur servei informatiu. Altres ho aprofiten per passar comptes amb el mateix govern perquè no l'ha declarat abans.
Fa riure (o plorar) com els que lloaven la contenció i la prudència de les autoritats de Madrid —la presidenta autonòmica i l’alcalde de la cosa— s’apressen ara a burxar al president del govern espanyol perquè triga massa a declarar l’alarma. Fins i tot —miracle!— la demanda del president Quim Torra de tancar Catalunya els hi serveix com a bastó per estovar Pedro Sánchez. Alguns volen menystenir la petició del president fent-la passar per sol·licitud oportunista d’un mandatari regional que demana auxili per a abordar el “desafiament a l’Estat”, expressió d’una fredor burocràtica, espesa y municipal, que El País fa servir de fa dos dies per descriure la crisi del coronavirus.
Les fotografies de Pedro Sánchez sol al despatx, en vídeoconferència amb els presidents autonòmics, només fan que palesar el contrast entre un mandatari que ha anunciat l’estat d’alarma 24 hores abans d’aprovar-lo, un marge perillós, com ha demostrat l’èxode de madrilenys cap a altres comunitats, que ha aixecat una emprenyada còsmica a tot arreu mentre ningú, ni la presidenta de Madrid ni el seu alcalde, en deia res.
Cap dels diaris se’n fa ressò en portada. Ni els de Madrid.
A l’hora d’escriure això, de matinada, #madrilenosgohome és trending topic a Twitter, per exemple. Twitter no representa tota la conversa sobre aquest afer ni sobre cap altre, però no és un mal termòmetre de la irritació popular per la barra d’aquesta gent que salta per sobre d’una prevenció elemental: quedar-se a casa. És “l’error Madrid”: no tancar la capital d’Espanya, el principal focus de la pandèmia a l’Estat, amb més de la meitat dels infectats i morts comptabilitzats fins ara. Aquest egoisme insolidari no només perjudica al que es coneix com “l’Espanya buidada”, sinó a tot i tothom. És la gran metàfora de l’Espanya actual: un model madrilenyocèntric en crisi. Vés que Torra —i els que s’hi han sumat, com la presidenta de les Illes, Francina Armengol— no tingui raó.
Segueix l'última hora sobre el coronavirus covid-19 a Catalunya i Espanya aquí.
