La implantació de l'etiquetatge frontal Nutri-Score ha generat recentment cert debat al voltant de la seva adequació o no al patró de dieta mediterrània. Pilar Galant, nutricionista, epidemiòloga i investigadora de l'EREN (Equip d'Investigació en Epidemiologia Nutricional) de la Universitat de París, una de les desenvolupadores d'aquest model, aborda aquesta qüestió i assegura que "Nutri-Score és totalment coherent amb la dieta mediterrània".

És adequat l'etiquetatge Nutri-Score pels aliments que formen part de la Dieta Mediterrània?

Tots els nutricionistes europeus i, evidentment els que han desenvolupat Nutri-Score, donen suport al model d'alimentació mediterrània, els beneficis del qual per a la salut han estat àmpliament demostrats. Nutri-Score no s'oposa a la dieta mediterrània, sinó tot el contrari, com ho demostra perfectament la distribució del Nutri-Score als grups d'aliments de la Piràmide de la Dieta Mediterrània. La Dieta Mediterrània es caracteritza per un consum abundant de fruites, verdures, llegums, cereals (especialment integrals), un consum moderat de peix i un consum limitat de productes lactis i un baix consum de carn, embotits i productes ensucrats, grassos i salats i afavoreix l'oli d'oliva entre els greixos afegits.

I és aquest patró consistent amb Nutri-Score?

Aquest patró és totalment consistent amb la classificació proporcionada per Nutri-Score, que classifica més favorablement els aliments, o plats amb baix contingut en greix, sucres o sal, rics en fibra, fruites i verdures, llegums i fruita seca (aquests elements són tinguts en compte en els punts positius que entren en el càlcul de Nutri-Score). Respecte a l'oli d'oliva, classificat C en l'escala Nutri-Score, compta amb la classificació més favorable entre tots els greixos afegits i dels olis vegetals (no n'hi ha cap en A o B).

Molts dels atacs que suggereixen falsament que Nutri-Score s'oposa a l'alimentació mediterrània posen en relleu que els embotits i formatges estarien "mal classificats" per Nutri-Score (majoritàriament estan classificats D o E pel seu contingut en sal, greixos saturats i/ o calories). Però cal destacar que els formatges, el pernil o els embotits no són promoguts per les recomanacions mediterrànies que indiquen que han de ser consumits en petites quantitats i/o amb poca freqüència, una cosa coherent amb la indicació que dona a aquests aliments la classificació Nutri-Score. En efecte, els productes D i E poden perfectament ser consumits en el marc d'una alimentació equilibrada, però en quantitats/freqüències limitades.

És coherent amb la dieta mediterrània?

Un altre argument que mostra que Nutri-Score és totalment coherent amb la dieta mediterrània és la feina d'epidemiòlegs nutricionals espanyols de la Universitat de Navarra a càrrec de la cohort SUN que recentment van mostrar, en una població de més de 20.000 participants seguits durant un període de 10 anys, que el consum d'aliments amb una classificació menys favorable en l'escala de Nutri-Score es va associar amb una taxa de mortalitat total més gran i mortalitat per càncer en particular, però també que l'algoritme de càlcul subjacent a Nutri-Score era perfectament consistent amb el model de la dieta mediterrània.

S'acusa aquest model de promoure productes ultraprocessats en detriment dels més saludables, quina opinió té sobre això?

La composició nutricional i la ultratransformació són dues dimensions diferents que tenen cada una d'elles possibles conseqüències sobre la salut per diferents mecanismes d'acció. Per aquesta raó, no poden agregar-se (sintetitzar-se) com un sol indicador. La qual cosa explica per què ni l'OMS ni cap comitè d'experts internacionals han pogut proposar un logotip nutricional que barregi aquestes dues dimensions, que s'encavalquen, en part, però no totalment. En termes de salut pública cal donar als consumidors els dos tipus de recomanacions: 1) privilegiar els productes frescos i mínimament processats i reduir la contribució dels aliments ultraprocessats i 2) en tots els casos, consumir aliments més ben classificats en l'escala Nutri-Score reduint el consum dels que estan més mal classificats, quan es comparen aliments per a una mateixa utilització.

Nutri-Score se centra en la informació nutricional?

Tot i que Nutri-Score es centra només en la informació nutricional dels consumidors i no qüestiona el fet que un aliment sigui ultraprocessat, això ja representa molt en termes de salut pública. Així, nombrosos estudis científics han demostrat el seu efecte favorable sobre les eleccions dels consumidors i el seu impacte sobre la morbiditat i la mortalitat, independentment del grau de transformació.

Pot Nutri-Score ajudar a portar una millor alimentació i lluitar contra l'obesitat i les malalties no transmissibles?

Quan el consumidor es troba davant les prestatgeries del supermercat i ha d'escollir, té a la seva disposició una multiplicitat de productes i apel·lacions amb envasos atractius que no l'informen en absolut sobre les diferències de qualitat nutricional entre els diferents aliments proposats.

Les etiquetes que existeixen avui dia estan col·locades a la part posterior dels aliments (la qual cosa l'obliga a girar tots els envasos per consultar-les) i són taules illegibles plenes de xifres i termes incomprensibles per a la majoria dels consumidors. L'avantatge del logo Nutri-Score col·locat a la part davantera dels envasos és que permetrà al consumidor, d'un simple cop d'ull, comparar ràpidament la qualitat nutricional entre productes, amb la seva escala simple de colors (de verd a vermell) i lletres (d'A a E). Nutri-Score de fet «tradueix» l'etiqueta nutricional incomprensible en un indicador que informa sobre la qualitat nutricional general de l'aliment fàcil d'entendre.

Han estat demostrats els efectes beneficiosos?

Els efectes beneficiosos de Nutri-Score han estat àmpliament demostrats per nombrosos estudis científics (alguns d'ells a Espanya) que demostren que és ben entès pels consumidors, ben utilitzat i que la presència de Nutri-Score millora la qualitat nutricional general de la cistella de la compra i que l'eficàcia de Nutri-Score és superior a la de la resta de logotips estudiats. I tots els estudis mostren que l'efecte del Nutri-Score és particularment evident en les poblacions desfavorides i amb pocs coneixements en nutrició.

Però sobretot cal destacar estudis realitzats sobre poblacions molt àmplies seguits durant molt temps, particularment l'estudi EPIC sobre més de 500.000 subjectes a 10 països europeus seguits durant més de 15 anys o l'estudi SUN a Espanya sobre 20.500 subjectes seguits durant 10 anys) que han demostrat que les persones amb el consum d'aliments corresponents als més ben classificats per Nutri-Score estava associat a un menor risc de malalties cròniques, com el càncer, les malalties cardiovasculars, l'augment de pes i la mortalitat.

Aquesta constatació constitueix un important argument a favor de la pertinència i fiabilitat d'aquest algoritme i permet esperar beneficis en termes de reducció del risc de malalties cròniques.

Hi ha estudis que ho avalen?

Un estudi de modelització realitzat a França ha permès acabar que si tots els aliments fossin etiquetats amb Nutri-Score, tenint en compte aquesta millora de la qualitat nutricional de la cistella de la compra observada, es podria obtenir una reducció de la mortalitat per malalties cròniques de 3,4%, els autors conclouen que a França serien 7680 defuncions evitades cada any únicament amb l'aposició de Nutri-Score a tots els productes.

És important també destacar que tots els estudis mostren que Nutri-Score gaudeix d'un gran suport dels consumidors i sembla ser el format preferit en comparació amb altres logotips avaluats, en particular en poblacions amb baixos ingressos o amb els nivells més baixos de coneixements en matèria de nutrició. La qual cosa explica perquè està fortament avalat per les associacions de consumidors a nivell europeu, particularment el BEUC que reagrupa 44 associacions de consumidors a 23 països europeus, entre elles la OCU i CECU a Espanya.