Una persona cega ha recuperat part de la visió de forma inesperada amb microestimulació cerebral, tal com es descriu en un estudi publicat a la revista Brain Communications. El pacient, un participant d'un assaig clínic impulsat per investigadors de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx i del consorci CIBER en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina, ha conviscut amb l'obscuritat més absoluta durant tres anys per mor d'una ceguera total provocada per un dany irreversible en el nervi òptic... i, ara, ha viscut una millora visual espontània després d'iniciar un tractament d'estimulació elèctrica directa en l'escorça cerebral.
L'investigador principal de l'estudi i director de l'Institut de Bioenginyeria de la UMH, Eduardo Fernández, ha reconegut que, "com en tots els assajos, l'objectiu era generar percepcions visuals artificials mitjançant l'estimulació directa del cervell, no restaurar la visió natural". Però, més enllà de la sorpresa, encara és més important el que explica Arantxa Alfaro Sáez, neuròloga de l'hospital de la Vega Baja d'Oriola i membre del grup NBio de la UMH: "Tot i que s'han descrit alguns casos de recuperació de la visió en pacients amb dany greu del nervi òptic, aquests sempre s'han produït en els primers mesos després de la lesió, de manera que resulta molt inusual que pugui ocórrer després de tant temps".
La mateixa Alfaro explica que "el procediment va consistir en la implantació quirúrgica d'una matriu intracortical de 100 microelèctrodes en l'escorça visual primària, la regió del cervell encarregada de processar la informació visual", i ha afegit que a través d'aquesta matriu es van aplicar patrons d'estimulació elèctrica controlats per generar percepcions visuals artificials —conegudes com a fosfens. Dos dies després de la cirurgia, encara hospitalitzat, el pacient va informar que començava a percebre llums i moviments davant d'ell. Concretament, va ser capaç de descriure correctament la posició dels braços dels investigadors i sabia on eren les persones del seu voltant, a partir d'unes imatges que descrivia com una ombra en moviment.
Els mesos següents, el pacient va seguir una rutina diària d'entrenament visual, amb almenys 30 minuts d'exercicis estandarditzats, unes proves que incloïen tasques de complexitat creixent per avaluar la percepció de la llum, la localització espacial, el moviment, l'agudesa visual i la sensibilitat al contrast, així com activitats de cerca, identificació i seguiment d'objectes, formes, lletres i números. La investigadora de la UMH Leili Soo assenyala que tant l'entrenament com la motivació del mateix participant van tenir un paper important en la recuperació parcial de la seva visió natural.
La millora visual va persistir fins i tot després de la retirada quirúrgica de l'implant intracortical. En conjunt, el voluntari va mostrar una millora significativa de l'agudesa visual i un augment notable de la seva autonomia, ja que va ser capaç d'identificar formes i lletres de manera consistent, millorar la coordinació en agafar objectes i guanyar confiança en la seva mobilitat quotidiana.
Amb tot, els resultats de l'estudi podrien ajudar a desenvolupar noves aproximacions terapèutiques per a la rehabilitació de la funció visual en persones amb lesions greus de les vies visuals, o fins i tot en altres tipus de lesions cerebrals, mitjançant tècniques no invasives com l'estimulació elèctrica transcranial. L'equip ha subratllat que encara es desconeixen aspectes clau com amb el funcionament exacte del complex circuit neuronal que permet la visió, quins són els paràmetres òptims per induir percepcions visuals o com respon el cervell a una estimulació artificial a llarg termini.