En els últims anys, des de la comunitat mèdica, s'està realitzant una gran campanya per informar la població sobre la necessitat de dur a terme una alimentació saludable per millorar la salut de l'organisme i prevenir malalties com l'obesitat, les patologies cardiovasculars o el càncer.
En aquest sentit, el menjar precuinat és un dels grans enemics de l'alimentació i ha de ser consumit de forma ocasional, sobretot, en el cas dels nens. És cert que existeixen aliments precuinats de més qualitat que d'altres, però en el fons, els procediments industrials que s'utilitzen per cuinar-los disminueixen de manera notable la qualitat nutricional dels mateixos.
Perquè el producte sigui el més atractiu possible en el moment de la compra –i no suposi cap complicació per als consumidors–, se solen fer servir ingredients que no haurien de ser presents en la nostra dieta de manera freqüent. Per exemple, els greixos saturats, els sucres o els midons inclosos de forma artificial per vendre més.
Els additius
Una altra de les qüestions que afecta aquests aliments és la presència d'additius, que s'utilitzen amb l'objectiu de conservar millor els aliments i transformar-los en productes més duradors i estables. Sobre aquesta qüestió hi ha sens dubte una certa alarma entre molts consumidors, que qüestionen la presència d'aquests productes.
Segons la normativa internacional dels aliments proposada per la FAO i aprovada per l'OMS, es defineix additiu alimentari com a: "qualsevol substància que no es consumeix normalment com a aliment, ni tampoc no s'utilitza com a ingredient bàsic en aliments. Pot tenir o no valor nutritiu i el seu ús, amb finalitats tecnològiques, es produeix en els processos de fabricació, elaboració, preparació, tractament, envasat, empaquetat, transport o emmagatzemament".
Els additius s'utilitzen per aconseguir la seguretat i salubritat de l'aliment, conservar el valor nutritiu dels ingredients, prolongar la seva vida útil, fer possible la seva disponibilitat fora de temporada, facilitar els processos de fabricació dels productes o també per fer que determinats aliments siguin accessibles per a grups de consumidors amb necessitats dietètiques particulars.
Alguns d'ells es porten fent servir des de fa segles per conservar aliments, com passa amb la sal (en carns com la cansalada i els peixos secs), el sucre (a les melmelades) i el diòxid de sofre (al vi). Però les investigacions científiques han portat a la creació d'un gran nombre d'additius elaborats químicament que s'utilitzen de manera freqüent en la indústria alimentària.
La seva idoneïtat
El cert és que per poder ser utilitzats han de passar per rigorosos exàmens toxicològics. Per exemple, a la Unió Europea, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA) és l'encarregada d'avaluar-los i la Comissió Europea és la que, quan el dictamen és favorable, els autoritza. Actualment, l'EFSA està reavaluant tots els additius alimentaris autoritzats abans del 20 de gener de 2009 i té previst acabar la tasca l'any 2020.
Per determinar si un additiu alimentari es pot utilitzar sense causar efectes negatius s'ha establert el concepte d'ingesta diària admissible, que és una estimació de la quantitat de la substància present als aliments o en aigua potable que una persona pot ingerir diàriament durant tota la vida sense que arribi a representar un risc apreciable per a la seva salut. En el cas de la Unió Europa, la seva presència es pot comprovar en l'etiquetatge, ja que es fa servir per definir-los la lletra E al començament dels mateixos.
A dia, d'avui, els més utilitzats són els següents: els estabilitzadors com els emulgents, els espessidors, els antiaglomerants o els correctors d'acidesa. Se solen utilitzar en sopes, salses, sucs, productes lactis o melmelades. En segon lloc, els inhibidors d'alteracions químiques i biològiques com els antioxidants o els conservadors, que es produeixen en productes de fleca, brioixeria, lactis, begudes o productes carnis.
També existeixen els que modifiquen les característiques organolèptiques dels aliments com els colorants, els potenciadors de sabor, els edulcorants i les substàncies aromàtiques. Són presents en la majoria dels productes processats que trobem en un supermercat.
A nivell internacional, els principals organismes encarregats de la seva regulació són el Comitè Científic per a l'Alimentació Humana en l'àmbit Europeu i el Comitè FAO/OMS d'experts en additius alimentaris en l'àmbit internacional. I ambdós indiquen que el seu ús està regulat i no s'ha de témer cap conseqüència negativa, encara que també recomanen donar prioritat al consum d'aliments frescos. Encara així, el més adequat és comprovar l'etiquetatge i decantar-se pels productes que continguin menys additius.